Si això és l’agost (5)

Publicat el 5 d'agost de 2009

Si això és l’agost (5)

Piscina pública municipal. Fins i tot hem dinat, com qui diu, tot lo sant dia rendits en aquell espai. N’hi ha qui té una ferida al cul, de tantes hores asseguts, davant un espectacle gegantí, colossal. Els xics han acabat cremats com la pipa de l’indi (perdoneu l’expressió popular), com el llaurador que canta La Gossa, i encara no eren onze. La piscina pública municipal s’ha convertit en un antiespai, un indret antisistema, gosaria dir, contra la idea de luxe, banalitat o més ximpleries de platja estil Benidorm. És una finestra oberta a la diveristat local, almenys a la diversitat actualitzada els últims anys. De primer, al Cèsar el que és seu: la piscina pública encara és el lloc de bany i estiueig dels qui, autòctons o no, no tenen piscina particular o col·lectiva, que els nous edificis que han anat construint-se ja ho fan amb piscina comunitària, pistes esportives i club social. Això, la piscina de Bétera acull poques persones per a la quantitat que som, depassem els vint-i-cinc mil en agost, així que aquell toll d’aigua, entre les quaranta persones que érem fins a l’hora de dinar bé que podíem sentir-nos contentes i agraïdes: tocàvem a trenta mil litres d’aigua per cap, que no és poca aigua, considerant tota la problemàtica dels trasvassaments.
A l’hora del dinar comencen a reunir-se més famílies, a aplegar-se fins i tot amigues d’una certa edat, joves en edat de festejar, romanesos, americans del sud, alemanys fins i tot…, i gent del poble. Gent, que no gentola, perquè n’hi ha clàssics que no fallen, com cada any. Ens saludem, fins i tot n’hi ha que et conviden a una mica de conversa, però després tots anem situant-nos als llocs respectius, com si diguérem, a les nostres taules reservades, malgrat que no n’hi ha, de reserves, vas agafant el teu espai a mesura que vas arribant.

-Separades, sobretot, separats també, és un finestral per observar les relacions i la vida social del poble, d’una part de la vida social del poble. Sense miraments, sense estrenyiments -explica una amiga.

Nosaltres ho hem portat gairebé tot de casa, així que solament fem despesa del café, i encara com. L’entrada, si és d’abonament, no passa de l’euro i mig, els adults, i un euro, els xiquets, tot lo sant dia, així que els preus populars acompanyen a fer un estiueig de saldo. Compartit, si voleu, col·lectiu, a l’empara dels comentaris dels altres rogles, que tampoc s’estan d’observar-nos, com fem nosaltres, els uns als altres, rient i, de tan en tant, això per als adults és de menor importància, banyant-nos en aquella bassa espectacular. Si això és l’agost, el bany popular, col·lectiu, té alguna cosa també de morisca, de mediterrània, de secà malgrat que semble un contrasentit, però de retorn a la plaça pública, a la idea de vacances populars.
La nostra lloa més sentida a la piscina pública municipal.