Si això és l’agost (4)
Quan tornava d’Albalat dels Sorells, on també hi ha carrers dels Sants de la Pedra (supose que encara són els patrons de Bétera, malgrat que no tenen gaires devots que els porten l’anda de la processó, potser pel mal camí que ha agafat el camp), i un altre carrer destinat als Sants Patrons, que són Sant Jaume i Santa Quitèria…, doncs en tonar he passat per la rodona on encara plantaven l’Alfàbega metàl·lica (l’escultura promet). Hi havia una vintena d’homes que simulaven feinejar-hi. N’hi havia qui s’esforçava, d’altres eren en un rogle a banda, contant acuidts, per tant de riure com representaven, amb les mans a les butxaques; aquests n’estic segur que no treballaven, però potser eren els que més cobren per aquell assumpte de l’escultura. Hi havia una dotzena de cotxes, dos camions i un elevador, tot això per anar soldant les tiges metàl·liques tot al voltant del cossiol, imponent sens dubte.
Dissabte, bromejant a l’albereda, el primer dia de vacances d’estiu (l’1 d’agost, si això és l’agost és passar la nit a la fresca de l’albereda), doncs dissabte moltes taules parlaven d’aquella obra, i algú apuntava que ni cagant tota la vida els regidors de l’ajuntament, inclós l’alcalde, a dins aquell cossiol, el que els queda de vida, no acabarien d’omplir-lo. Naturalment, la mesura del volum i de l’acció de reraguarda és relativa, perquè vam calcular que, amb el temps, un observador extern ja veu que la matèria orgànica va assecant-se i va ocupant menys volum que no es pensa en un moment inicial del problema.
Ah, si això és l’agost, com ens agrada d’anar driblant els temes més banals, més superficials, superflus, per fer ostentació que, nosaltres, també som de vacances.