Si això és l’agost (3)
L’estiu va complint objectius i programes. És el tercer dia d’agost, però no calien preàmbuls, ni fer esperar els protagonistes del film: els principals i els secundaris tenen dret a fer vacances, com tothom, i sobretot tenen dret a descansar tranquils, dutxats, gairebé purs. Són homes de gran responsabilitat, elevada diria, els protagonistes, els principals i els secundaris, i els amics també ho són, més que no amics, homes de major responsabilitat, justos i de gran equilibri en les seues decisions, vet ací, i per això que també mereixen unes vacances tranquil·les, lluny dels quefers de la resta dels mesos, dels onze mesos de l’any que no fan l’agost, malgrat que els protagonistes, enguany especialment, sí que faran l’agost, allà on siguen, i el setembre, i l’octubre…, però no oblidaran fàcilment el que ha passat, el que els ha passat. L’estiu, si això és l’agost, no perdona, de cap manera no elimina aquella taca blanca de la camisa, a l’alçada de l’aixella, perquè el desodorant, malgrat que siga inholor, incolor, i tota la resta de cosetes químiques i propietats que diuen conté, sempre deixa un rastre, i quin rastre, pobres homes, els protagonistes vull dir.
Sí, això és l’agost i nosaltres ja hem demanat un gintònic amb ginebra de la bona, de la marca Ten 10, que em sembla que és molt britànica i tota la pesca. Per celebrar que ha acabat la primera part de la pel·lícula.