Ser holandés és millor que no ser espanyol (2a part).
‘Si el que cal és decidir sobre el meu futur, o vendre’m, preferiria de ser holandés o dinamarqués’, diu Carlos Eduardo Da Cruz, al diari ‘I’, a través del correu electrònic.
Tornem a València, després d’un llarg viatge en cotxe des de Ponte de Lima. Entre les autovies del nord de Portugal i l’autovia Madrid-València no n’hi ha color, ni possible comparança. Tampoc no comparem les àrees de servei, a la carretera. Quin desastre de país, i quina tristesa d’infrastructures que ens toca de patir. Naturalment, ja sabem on van els diners que haurien d’equipar un mínim tantes coses, per com veiem que van destapant-se autèntics forats negres en macroprojectes d’ambós bàndols polítics, de dretes i d’esquerres, unificadament espanyols.
Quan el PP valencià es nega a declarar què pagarà per tenir fòrmula 1, aposta per la impunitat, el secretisme i el luxe d’aquell equipament superflu…, en canvi de negar els mínims en molts pobles valencians, com si la política fóra la manera d’ordir la prostitució, en el sentit metafòric que vulguem entendre.
I ara salta l’altre, el cap de l’oposició, que devia representar una mica més d’intel·ligència, i diu que també vol fórmula 1, però que voldria saber quant ens costa, tot plegat. ës la única diferència entre l’un i l’altre, quant ens costarà que l’Eclestone passege per València la seua ideologia i la seua manera de fer feixista. Caram, ens costa de pagar-ho als valencians, a tots i cadascun, mentre n’hi ha uns pocs que se’n beneficiaran; a canvi, naturalment, d’empobrir els hospitals, de no fer ni els mínims necessaris, de tenir l’escola en barraques, de tenir menys ordinadors per alumne que la resta d’europeus… DE tenir uns serveis corruptes, d’invertir en investigació o en el jovent les almoines, de no pagar els deutes contrets amb la Universitat… No cal parar el cabàs per continuar. Som un desficaci, i ens representen pigalls de l’adulteri polític.
Per enganyar-nos, per fruir dels luxes, per baratar els recursos, són els més eficaços.
Sort que això és l’agost, que encara tenim dos dies de vacances per recuperar-nos del llarg viatge, que encara som sota els efectes d’aquell altre país, Portugal, almenys al nord, d’una atenció exquisida, amatent, agraïda.
-Vendre’ns als altres? Si aquests polítics nostres no fan una altra cosa, cada dia, sinó vendre’ns, el patrimoni, els recursos, la història, la llengua, i … ens queda res més per vendre?