Porto. Fundació Serralves. Visitem el museu i el parc. El debat habitual de cada viatge, quan visitem un museu d’art contemporani. No sé si cap de nosaltres ha eixit satisfet d’allò que ha vist, del contingut que alguns han decidit què és l’art modern contemporani i mereix de ser en aquell edifici; just l’edifici sí que convenç en major mesura, però ja hi som, amb les excuses. Tenim un debat apassionat, no sé si eficaç, que ens porta a preguntar-nos què consideren art, els membres de la Fundació, què consideren poc representatiu de ser en aquell museu. Hi ha massa mostres que ens fan dubtar i, en canvi, hi ha qui considerem que els museus d’art contemporani haurien de tenir un mínim de garantia, que garantís un mínim consens. Home, què voleu, n’hi ha un sac de contingut, al museu Serralves de Porto que, si desaparegués en un bufit, ningú no reclamaria; algú assegura que ni els propis autors, anomenats artistes, tampoc no reclamarien. Sort que l’entrada és barata, i ajuda a pair el descontent. Comparada amb una entrada de futbol o de fórmula 1, entrar en un museu és gairebé gratuït, i cent vegades més aconsellable malgrat tot.
En canvi, la ciutat demana de passejar amunt i avall, demana de fer-ho uns quants dies, perquè el barri vell, el centre, alguns edificis valen i paguen el viatge. Les cases, les balconades, el riu, aquella llibreria modernista, tantes llibreries com trobem als carrers (ep, aquest és un signe que ens fa debatre de nou, la quantitat de llibreries, si no som en una altra època, o en un altra Europa), l’Atlàntic enfurit, l’estació del tren, els ponts sobre el riu, les barques que transportaven el raïm als cellers…
Bevem porto i mengem dolços de la Confiteria dels Clergues, després de sopar, per tancar un jorn cansat, que reclamaria tornar un altre colp, a Porto, per assaborir la ciutat com cal. Però per demà tenim uns altres plans.
L’arquitcte que el va parir fou Alvaro Siza Viera. Al meu antic bloc tinc una referència a Serralves penjada. La concepció museística de l’arrencada és del Vicent Todolí. Conten les males llengües que des que ell se n’anà cap a Londres a refer i organitzar la nova Tate, Serralves porta una davallada semblant a la de l’IVAM. No m’ho acabe de creure. Tindre una Consuelito tampoc és fàcil, eh !
Diu la dita antiga:
Porto treballa.
Coimbra estudia
no-sé-quina, prega
i Lisboa canta
Serà que l’estructura estatal napoleònica ens fa així -més o menys- a tothom.
Bona estada.