Partida de pilota al carrer del conservador Vázquez de Mella. Una escenificació realment, de partida i d’exhibició entre amics. Sense competència, sense moll, sense gaire tremp, ni entusiasme. Malgrat que el públic és entusiasta i agraït, i diu ei!, bona!, caram!, bon colp! Però la xarlotada encara s’estova quan, l’home que presenta i va explicant el resultat de la partida, avisa que, com que els festers tenen moltes obligacions i no poden quedar-se a acabar de veure l’espectacle, faran el lliurament de trofeus a meitat, que tant se val com acabarà la cosa. La pilota, si no n’hi ha apostes, ni diners, ni mica de passió, no té color, ni solta ni volta. Malgrat que hi havia les grans figures, al carrer de Bétera per veure una partida d’exhibició, l’escena no passava de sainet esportiu, d’entrenament, que no sé si, al cap i a la fi, encara va contra el mateix joc de pilota.
Vaja, tot menys fer-nos el trinquet que ens va prometre el partit del govern local, el PP, fa no sé quants anys. Per això tampoc no calen moltes ni poques xarlotades. Dieu que on vau dir trinquet i promeses, ara dieu titotada i engany.