Si això és l’agost (2)
Si ho explique tot això, no és per la feinada rural, agrària, desagraïda, dissortada fins i tot, segons que he escoltat el temporal de pedra que s’ha acarnissat sobre Lleida, malmetent collites, arbres i molts anys d’esforços en alguns casos.
Si ho explique és per la conversa de tres hores amb un d’aquells homes, de discurs excels, fluïd, dens, de filòsof casolà, però que sap què balla i quina música sona, malgrat tanta incomprensió per la filosofia d’anar per casa, feta a base de moltes lectures i de pocs diplomes, i encara de menys títols, que segons com no serveixen per gaire cosa.
L’home, del qual m’estalvie el nom, es defineix com a anarquista, àcrata, monàstic, amic dels amics, per bé que escassos, suficients, de molta lectura, segons que em diu depassa el miler de llarg, de molt llarg, i fins tot reclama l’objecció de tanta lectura, sobretot, em diu, per comprendre, “cal comprendre més i no produir tant”.
– Per què caram us agrada tant d’ensenyar, als mestres?,
– Què us passa als anarquistes, li responc, que teniu tanta por de l’escola!
– No suportem ser adotzenats! No creguem, però fins i tot haguérem sigut capaços d’inventar Déu, si els creients no ho haguessen fet, per evitar-los el buit i el suïcidi general,
– Una mica exagerat, li dic, és diumenge, i els creients són capaços d’anar a missa i repicar.
– I són més feliços que tu i que jo, diu l’home; per nosaltres la felicitat és impossible, una excusa, potser perquè la lectura porta a no creure-hi.
Ep, entre aqueixa conversa, obric i tanque boqueres (no me n’oblide de la feina), fins i tot demane perdó perquè me’n vaig al cap de la taula a veure si ja ha arribat l’aigua.
-Això de l’existència que dius, segons Shakespeare, és un error. Existim si pensem…?, no, no, de primer existim, ja veurem si som capaços de pensar…
– La prova som els valencians, afegesc.
[riem]
Parlem de la vida i de la mort, de Darwin, de l’escola, dels polítics, d’uns quants polítics, de l’aigua de l’Ebre i del parlar bell d’Alcanar. Tot això si no és que és el 2 d’agost, i no fóra un dia de vacances, el segon de l’estiu, fàcilment fóra un miratge. Però el camp, ai, té aqueixes sorpreses, aquests guanys de fruita intangible. Excelsa de gust. Encaixem les mans, per la troballa, per l’encontre d’aqueix diumenge al camp. Els homes marxen amb les dues aigües cap al seu camp, canvien les boqueres. Encaixem un altre colp, ens emplacem a trobar-nos de conversa i d’idees, de filosofia del viure. Si això és l’agost, aquest és un estiu de sorpreses que promet.
Hola gestor de Ulisses 20, soc Sergi Pitarch periodista i autor del bloc http://www.canviemlarealitat.com. En estos moments estic fent un treball d’investigació per a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la importància del la blocosfera en la difusió del valencià a internet. Estic fent un inventariatge de tots els blocs fets al País Valencià o per valencians i valencianes. En un futur passaré una enquesta a tots els blocaires per conèixer les seues motivacions. Si t’interessa col·laborar només hauries de contestar a l’enquesta que us passaré a tots en un futur. Però em faria falta un correu de contacte. Si vols més informació el meu correu spitarchtreballavl@gmail.com