Ulisses20

Mentre organitzem els preparatius el viatge cap a Ponte de Lima, al nord de Portugal, per gaudir del final de les vacances amb un regal ben guanyat, amb els amics, enmig del paisatge atlàntic, per tenir un final fresc i diferent, empomem que n’hi ha que no faran mai vacances; si no és Bagdad és a Kabul, o a Txexènia, on s’assassina tan fàcilment periodistes com responsables d’ONGs amb la major de les impunitats. Això de l’Irac, o d’Afganistan, és el pitjor dels somnis, un malson continu. Entre la banalitat de les batusses entre partits i polítics espanyols, o el luxe d’unes vacances en temps de crisi, encara de profunditats desconegudes, n’hi ha parts del món que ens denuncien cada dia l’absurditat d’un malviure persistent, etern. Avui vuitanta morts, ahir cinquanta, demà una altra quantitat vergonyant, encara amenaces de tallar les mans dels que participen de les eleccions, o de fer volar la família si… Tant se val, l’acudit i l’amenaça, cada estiu ens passa que el món no afluixa, tan farcit d’absurds i desficacis la resta de l’any, l’agost ens serveix per posar la cirereta. N’hi ha que hauria de fer vacances sempre, com n’hi ha que no les gaudirà mai, per com li ha tocat en sort de viure en situacions de risc constant, ameneçats, pendents del fil, del moment que algú acciona una bomba, sota el paraigua d’una bandera, d’una religió, d’una consigna… Al remat, sense que ens valga d’excuses, preferecs de preparar les vacances, enguany a Santa Comba, Ponte de Lima, malgrat que n’hi ha que no pararan de recordar-nos contínuament tanta contrarietat.