Si això és l’agost (18)
Acabe de perdre l’apunt, després que l’havia enviat a publicar. No he sabut recuperar-lo, i no és la primera vegada que em passa, que l’he de tornar a escriure de cap i de nou, tot el text, perquè escric directament sobre l’entradeta i, després, què voleu, em quede fotut, perquè no l’escriuré igual, de cap manera. M’ha passat tres o quatre vegades, i si l’apunt és llarg, que l’has repassat i n’estaves satisfet, doncs és una autèntica cabronada de les grosses.
Si això és l’agost, ja escriuré en tornar de la fira, que avui les atraccions són a meitat de preu, per superar la crisi i afegir més populisme al govern local del pp.
El nou apunt, si fa no fa:
?Aquest matí m’he trobat al magatzem de la cooperativa un amic, mestre de la Masia, també n’havia sigut director, i ens hem alegrat de trobar-nos casualment en feines similars. Ell comprava productes per a matar el poll roig, o poll de Califòrnia, que ataca la pell de la taronja i, després, els comerços encara la volen més regalada, perquè no és prou de tenir-la barata, gairebé donada.
–Que fan a Bétera, els mestres nobles de la Horta, si això és l’agost?
–Ja sabeu ací, que els de Montcada tenim la propietat de mig terme vostre?
–Una fava! No podeu tenir tant de tros!
–I encara com no el vam comprar tot, que us l’haguérem conservat millor.
Riem i ens abracem, de trobar-nos enmig de l’agost, feinejant per defensar la terra i el paisatge, i l’ofici dels pares. Ell porta el fill, i un germà que els espera al camp, amb el tractor i la cuba. A mi m’espera Vicent, per adobar la feina que començàvem de bon matí, pels volts de les set.
És per compensar l’ofici de mestres, que durant l’estiu ens oferim a aprendre de valent com de fàcil és anar a l’escola i sobreviure sobre treballs infinitament més dolços i agraïts. Malgrat tot, i això encara no ho hem discutit (però ja em compromet a debatre-ho plegats), l’escola és més agraïda que no el camp. On vas a parar”