Si això és la Champagne
“Què deia Eiximenis sobre els vins que produïen formigueig?”
N’hi ha una altra cita que em fa molta gràcia, d’un cellerista famós del nostre país: “fent xampany ens farem més vells que rics”. Jo afegiria: bevent-lo cada dia ni vells no ens farem, sobretot si no posem una mica de mesura. Aquell homenot anglés, Churchill, em va dir de grosses, i sobre el xampany en va dir de bones. Per exemple, quan ja era gairebé retirat i les llengües enemigues asseguraven que es bevia dues botelles al dia de Paul Roger, ell contratacava dient-los: llàstima que el dia no siga més llarg per poder beure-me’n tres. Totes aquestes fanfarronaes li les manlleve al meu amic Joan Clotaldo, l’enòleg i escriptor del vi, que aprofite per dir-ho, vindrà a l’Ateneu de Bétera l’1 de setembre per fer una festa de comiat de les vacances amb un tast de caves. Què, us hi apunteu?
ateneudebétera.org
Hem arribat a Reims, capital de la Champagne, encara que Epernay li disputa fama i més coses. Reims és una petitat ciutat francesa amb encant, amb una Seu extraordinària reconstruïda no sabem quantes vegades. Us enganyem si us diem què hem vingut a fer tan lluny de casa, però ens han repetit tantes vegades que fan vins i bons vins, que no ens hem pogut estar de comprovar-ho. Entre les exposicions que hem vist aquesta vesprada, hi ha la reconstrucció de la seu i de les escoles. Entre més detalls ens ha sorprés que durant la guerra, les caves del xampany servien per viure-hi, treballar i fer escola (perquè no diguen que el vi no li val per ensenyar. Almenys el lloc on es conserva i es fa bo). N’hi ha que van tenir els xiquets fins i tot, a la cava, a la vora d’aquelles botelles inclinades cap per avall. La vida, com el vi, sí que pot ser una passió, ves.
Hem fet el primer tast d’una botella Mumm, qualitat preu acceptable…