Ser o no, valencians
Espana s’ha encaboriat a anular els valencians escanyant-los l’economia. Pensa que podrà recuperar el poder, agafar-nos dels ous i girar-nos-els una volta més. Iiie, que fa mal. Molt de mal, que deia el metge Guinyot. Pensa espana que els valencians ens agenollarem i els besarem la mà (afegiu les mans del fatxa Canizares), que pidolarem almoina en canvi de submissió i futbol, que regalarem llepaes per bous de carrer o de plaça…, que ens deixarem furtar la taronja en canvi que fontestad trie qui cobra i qui va assegurat…, tant se val. A una majoria de valencians de poble, més rurals que la calç i les botxes d’estepa, els la bufa tenir esme o el piu de rosca: ni són ceba ni són sang. Així que una de les intel·ligències més mediocres d’Europa —una que passava fa quatre-cents o cinc-cents anys, tant se val, és allò que ens governa (pp) o encara espera governar-nos (c’s)— troba que els valencians som de la mantega, que no tenim greix als baixos i menys encara als rinyons, que mai aconseguirem de plantar-los cara…
Els contaré una historieta:
“A catalunya, l’empresa Planeta amenaça d’anar a publicar llibres en espanol a espana, solament a espana (jo els animaria que no s’esperaren gens; per a la cultura que provoquen, l’oix ens cabria en una calça), i esperen que els catalans ‘diguen no’ a la llibertat per la seua amenaça tan culta, els untats o ungits lara, xa, com si déu els hagués fet amb dos pius a cadascun, pare, fill i esperit sant lara… Que no saben, aquells franquistes, que als valencians ni ens van avisar de la mudança: bancaixa, cam, caixes rurals, banc valència (en queda cap més?) se’n van anar a la francesa, sense dir adéu (fills de puta! lladres! Voatros i tots els tribunals que voldran fotre’ns pel forat més estret). Fi de la historieta.”
Valencians?, que caurem en terra acovardits davant aquell peix-sardina de rajoy?, que perdrem la virginitat amb soraia?, que ens deixarem batejar dessota la sotana de l’arquebisbe?, que encara prendrem mal de la inútil Punset? Que no ens espavilarem a llegir Hamlet, abans de caure en la ignorància del destí universal?
Valencians!, caguenlòstiaputa, si apunteu els pius cap a la meseta, aguanteu-los fort amb les dues mans, no comenceu a pixar-vos les sabates, que ja us coneguem com us agrada de marranejar i cada dia no ens fiquem les katiuskes.
*si, ja ho sé, m’ha eixit la vena de quan mon pare m’enviava de xiquet al corral de caruana, a tirar segó als porcs, i a posar palla a les ovelles. Que refins que heu eixit, redéu!
** per cert, ja us heu decidit pel verkami “valencians enfront d’espana?”