Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Ser o no res, el teatre valencià

ser-o-no-res-micalet-3-540x350Això comença millor que no en pensava, i ves que no m’havia fet sinó una idea: gaudir del teatre. Sobretot si a escena hi ha tres actors com Pep Ricart, Pilar Almeria o Empar Canet. Amb Sergi Caballero tenia més dubtes, però el contrapunt ja el salven després, tots quatre. I trobe que començava extraordinàriament bé, perquè en aquella taula de la fotografia comencen a bastir allò que anirem descabdellant al llarg de dues hores, literatura i teatre, Shakespeare, Segarra, Oliva, Romeu i Julieta, Hamlet… Ahir justament en parlàvem a l’Ateneu de Bétera, amb l’excusa d’una comanda que fa un professor de batxiller perquè els seus alumnes puguen llegir el somni d’una nit d’estiu. I nosaltres ens havíem decantat per la traducció de Segarra, naturalment, malgrat que a València caldria fer les adaptacions de les terminacions verbals. I ves què ens trobem, al teatre Micalet, aquesta nit, davant el debat d’uns actors professionals que són grans mestres de l’escena, d’una escena valenciana que ja és un drama shakespearià de gran magnitud, que no es decideixen tampoc sobre la versió, l’obra, la comèdia i el drama d’unes vides que, a València, són un impossible, un suïcidi dedicar-les al teatre. No sabem quantes companyies valencianes pugen a Barcelona cada any, a Girona, a Tarragona, quantes en podrien sobreviure en una situació normal, vull dir, en un país que no estigueren prohibits, els actors, la llengua, el teatre mateix, per polítics del pp, beats, creminals de la cultura i d’allò que vulgueu pensar: d’en fabra a camps, de rita a rus, de català a zaplana, de cotino a qualsevol que digueu, la caverna política a València ha ordit, calculat i decidit de matar actors, músics, escriptors, en canvi de robar, i gastar i cremar en putots i sopars. En canvi de viure el desert mediocre, hostil i idiota de la pitjor escola franquista. El pp encara no ha renegat de l’assassinat de Garcia Lorca, per exemple. Vits el drama, avui al teatre Micalet de València, caldrà veure si queda suficient societat civil que vulga reivindicar el teatre i la dignitat, que faça possible que l’esforç d’uns quants actors i tècnics pague la pena al remat. És teatre valencià, uii, i no sé si tenim dos-cents mil valencians amb suficient esme per gaudir del talent d’aquests actors. Jo hagués preferit més versos, Romeu i Julieta, i menys micro i guitarra acústica, però sembla que fins ací cal fer concessions, no fóra que Hamlet resultés massa cru, massa dur o despullat d’artifici. Em sembla que és Empar que ho diu, Shakespeare ho té tot, i Hamlet és el cim (repetesc que jo preferesc menys drama, a certa edat). L’estrena serà l’11 de desembre, després d’unes quantes provatures que pagaven una vesprada de teatre de molt d’ofici, així que ara cal veure la resposta davant l’envit: ser o no res, valencians, ser o no ser, malgrat tants anys de calvari, i encara sort de la bellesa de la literatura, del teatre, de la llengua, i d’aquest estol d’actors. Qui en tinga ocasió que la prenga.



  1. Admirat Albert, les teues paraules son sàvies i dancen entre l’humor i la tragèdia esperant un desenllaç incert, tant debò el resorgir del teatre que és també el resorgir del poble, del nostre poble, estigués únicament a les mans de 200.000 ànimes. Jo no sóc tant optimista i ensume la tragèdia, doncs 20 anys de dictadura pepera, precedits per la censura sociata en sumen tants com tot el franquisme junts i aquest periple de censura encoberta, de mala administració, d’enxufisme, de prevaricació, de nepotisme i lladrocini en general, han deixat un bagatge de generacions tarades, joves que encara no s’han adonat de la miseria que els envolta i del país on viuen, esperant que els pares els hi resuelguen tots els problemes que dia rere dia els hi van sorgint al pas, somiant desperts que viuen a un país ric on tot és festa i carnestoltes. Espere amb molta il·lusió que la màgia shakesperiana inspire el país i el proper 15 de maig, poguem enllestir un nou cicle de vida, amb la il·lusió que vols transmetre i amb una tv de tots que puga pregonar el bon teatre que sabem fer els valencians. Espere també que els del Sènia cap amunt obrin les portes a tot el teatre català i poder comptar amb un circuit teatral per a tots els Països Catalans. Això, evidentment será possible si els valencians no deixem d’anar al teatre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent