Sentit record per Eugeni Pertegaz
El tio Eugeni Pertegaz i el seu germà Vicent van ser autèntics herois del poble i del país (realment, ells volien ser
antiherois), persones d’una integritat personal, moral i política inqüestionable. Dos autèntics gegants, la vida i la lluita dels quals
quedarà en la nostra memòria per a sempre. Mentre el tio Vicent triava
el camí de l’exili, el tio Eugeni es va quedar al poble. Era un
llaurador amb majúscules, impulsor de la Unió de Llauradors
del País Valencià, de la qual en va ser president durant anys. El
tio Eugeni sempre va saber on havia de ser, segur de quin era el seu
lloc i mai no va girar l’esquena. Per als joves, Eugeni Pertegaz era molt més que un model. Era l’esperança
que ens feia veure que la brutalitat no podia acabar amb un
home lliure.
Explicarem això als joves, quan presentem
aquest premi: l’home Eugeni Pertegaz va recorrer el segle vint sencer
des de Bétera, amb una solidesa i una rectitud excepcionals, amb
l’estatura d’un gegant noble i admirat com pocs. Perquè Eugeni Pertegaz
és una lliçó, que els joves del Camp de Túria haurien
d’estudiar a l’escola.
A la nostra comarca, el segle XX no
s’explica sense els Pertegaz, el Vicent i l’Eugeni, dos germans que van
saber destriar la grissor d’aquella fatalitat de guerra i els
cinquanta anys de dictadura militar: ells van triar la
llibertat. Vet ací el pecat que van cometre, dos gegants
inqüestionables, mantenir-se honestos, capaços d’aquesta gran maduresa
de comprendre com de difícil és guanyar la llibertat i encara més
difícil viure-la.
Gràcies al Casal Jaume I de Llíria per haver triat el nom del tio Eugeni per nombrar un dels seus premis.
[resultat de la combinació de dos apunts de Vicent Partal i Albert Dasí]