Sense la ciència, l’escola no avança
La mestra psicopedagoga Carme Timoneda va obrir ahir les jornades que organitza l’Escola de Mestres Akoe, durant tres dies irresistibles a l’IES Abastos. Una aposta per la investigació neurològica per entendre com funciona el cervell i com podem atendre els alumnes amb major criteri. No, no cal ser neuròleg per ser mestre, per fer bé la feina a l’aula, com no cal ser enginyer informàtic,. per fer ús de les tecnologies a l’escola, però sí que cal aprofitar-se’n del coneixement compartit d’aquells que s’hi dediquen a la investigació per ajudar-nos, sobretot als mestres, que ens costa d’esbrinar perquè aquell xiquet no avança, i erra, i torna a errar en la mateixa dificultat, que ja sabem per què, defuig de trobar-se amb aquell mur que representa segons quin aprenentatge, per a aquells que tenen dificultats. Malgrat les retallades, les crisis i els lladrocinis, sort que tenim gent que s’hi dedica, a guiar-nos i a fer llum sobre la feina d’ensenyar. Una sort de trobar qui s’hi dedica, professionalment.
Carme Timoneda ho fa i després explica als mestres com, com podem actuar amb major eficàcia, bo i evitant els errors i les torpeses, quan no sabem perquè això no funciona però ens encaboriem a continuar repetint l’error. Ací teniu la pàgina de la fundació per si hi voleu pegar una ullada de com aprenem, com funciona el cervell, per què n’hi ha que ens costa més, d’aprendre. Per què n’hi ha que tenen més facilitat. Fundació Carme Vidal
«Hi ha un abisme entra la ciència actual i la seua aplicació a l’aula. En l’actualitat, els mestres són receptors de programes d’informació sobre com ensenyar basats en coneixements que es tenen del cervell. No pocs d’aquests programes contenen quantitats alarmants d’informació errònia i, malgrat això, són utilitzats en moltes escoles.» Usha Goswani dins dedicatòria del llibre Neuroeducació de Francisco Mora
Si els pares també n’esteu interessats, Carme Timoneda ha publicat Educar amb totes les lletres, una guia per a pares, editat per la mateixa fundació de neuropsicopedagogia Carme Vidal Xifre: ‘Educar amb totes les lletres és, de fet, la gran tasca que comporta el fet d’ésser pares. Què espera un fill dels seus pares? Que cal que fem per als nostres fills? […]
Al nostre país hi tenim un nombre molt elevat de científics d’alt nivell, nombre sorprenent comparat amb la inversió que s’hi fa i s’hi ha fet.
Alguns d’aquests científics treballen en camps amb molta ―però també complexa― possible aplicació pedagògica.
Però fallem molt en tancar el cercle.
Els alumnes surten amb molt mala preparació científica, especialment vista des del punt de més generalista: entendre com funciona el món, més enllà de recordar fórmules, descripcions, classificacions o receptes per solucionar exercicis —que mai no anomenaré problemes— que sovint és el que l’alumne n’arriba a treure.
Massa sovint he conegut científics joves que afirmen que no han anat a parar a aquest ofici per causes escolars, i quan sí que ha estat així, gairebé sempre parlen d’un professor excepcional que els va motivar, però normalment per iniciativa i mètodes propis, ben allunyat del programa. L’entorn familiar i les aficions extraescolars són molt majoritàries en la decisió —i la possibilitat real—d’esdevenir científic.
Sincerament crec que això és desigualtat d’oportunitats.
És evident que per ser mestre con cal conèixer l’equació d’Schrödinger, però crec que s’hauria de tenir prou cultura —més filosòfica en el sentit dels grecs clàssics que no pas de física teòrica— com per saber les implicacions de la paradoxa del gat d’Schrödinger més enllà de l’anècdota.
I cultura és l’essència del tema: crec que cal allunyar aquest concepte de les «indústries culturals», totalment necessàries i respectables, però que des del punt de vista oficials són sovint l’única cultura considerada. Caldria centrar la cultura en l’explicació del món, de la seva societat en general i de les particularitats de cada nació.