Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Se m’ha fet tard.

M’havia fet el pròposit d’escriure més prompte, sobretot per llegir què escric, i no amollar tot de burrades sense haver-les passat pel colador de la llet. La setmana política és moguda, els psocialistes d’espana han tocat xafarranxo: ‘pel que es queda de manar, ja s’hi volen cagar’. Així que han provocat que caixes que sempre havien fet de bancs, vulguen jugar a ser caixes, i polítics que havien engreixat d’espanols ara vulguen ser independents. El rebolic polític i econòmic és de ca l’ample, malgrat que n’hi ha coses que no han canviat gens, no han fet ni un pas endavant. L’agricultura és d’aital desastre, fa tant i tant, que gairebé ningú no ha dit res del desastre valencià d’aquests dies. El forat negre de l’economia sembla que s’ha emportat la corrupció, com va fer amb la indústria, l’ocupació i, fins i tot, el turisme valencià tan amanit. El resultat del desgovern provoca que ningú no es queixe, ni piule, ni renegue. Per què? Per a què? Amb quin propòsit? Per quin efecte? La ruïna. Som una inèrcia. 
O pitjor. O millor. 

Em sembla que se m’han acabat els pensaments, avui. Que he perdut dos trens. Que m’he deixat alguna cosa oblidada. Que no me’n puc anar a dormir encara. Que se m’ha fet massa tard. Que tot aquest batibull polític, econòmic, cultural, contra aquest territori és aposta per a no deixar-nos dormir. Perquè no puguem dormir tranquils. 
(demà continue) 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent