Ulisses20

“Allò que és dóna ja no es pren; i el que es perd, julivert!”

Qui diuen que ha faltat? No fem broma, que amb les coses de menjar… Però qui diríeu que ja no ho hi és? Calla, collons, que encara t’escoltaran.
Marqueset, aquell homo s’ha esgarriat, que qui dóna i després pren, va de cap a l’infern! Ma que pegueu en malparits, voleu no furgar a la ferida!

I si demà em lleve i això darrer ha sigut un somni, un malson que després se’ns torna contra? Ui, no les tingueu totes, que encara no hem vist la banda de l’enterro. Home, tu ets un cagafestes! Santa Rita, la dona fa aquells morros, que prem fort per traure fel i enviar-mos los dimonis, esmolats amb les forques, que l’odi pudent fa tant de temps que amuntega que aquella pel·lícula d’orcs i terres de foscúria semblarà lo cel blau.

Quin túnel més llarg, valencians, vuit anys de penes, de desocupació major, de tancament d’empreses com mai no havíem conegut, de morts i d’irresponsabilitats polítiques, de finançament il·legal, de desferra del teixit industrial, d’abandonament del camp, de malversació continuada, d’enfonsament i traïdoria contra les caixes valencianes, de desviació de milions, d’esdeveniments fracassats i de ruïna…, tots aquests exemples que la Televisió valenciana ha oblidat en llegir el comiat d’aquell homenic agafat en falta, per mentider, amb tot un equip d’homes i dones còmplices, que li han preparat la caixa i el responsori…

No ho acabe de veure, xe, si ara aquest pollastregot el faran assessor de la CAM, de Bankia o de Vodafone, perquè de telefònica ja tenen l’altre gall, que no poden ser al mateix corral.

Què dieu que ha passat?
Que voltegen a mort.
I era del poble? Ah, si és un foraster ja no és el mateix. Mai no és el mateix, quan es tracta d’un estrany. El mort al sot, i el viu al rebost.

– Santa Rita!
– Què fots tu, ara, calla i fes bé el mort!
– No us oblideu de posar-me l’escapulari.
– Però vols callar d’una vegà!