Ulisses20

Tercer dia de festa grossa a Bétera. Després de Sant Roc, el Gos.

Molt desigual, cadascú vivim la festa de manera desigual, perquè de colp les circumstàncies no acompanyen com voldrien: una malaltia d’un amic, la mort d’un veí, els anys o el cansament, la feina endarrerida, poden passar tantes coses en un segon, en un minut, que no tenim ganes ni d’escriure, si és que no hem de dir res que pague la pena. Res que puga escampar aqueixa sensació de disgust. Si fa no fa, com viuran els familiars dels presos, dels exiliats, els que són abord de l’Open Arms, els familiars dels morts i ferits en aquell atemptat 17A que espanya no ha volgut investigar perquè tenia gent a sou treballant-hi (no sabem quanta, a quina intensitat, fins a quin punt de l’organització criminal).

Això també és la festa, el dia a dia de la vida en temps del treball i en temps de l’oci. I ara que just si acabem les festes grosses (fins al 22 d’agost encara quedarà metxa) i fugirem amb els amics a cercar un temps més benigne, cal continuar insistint-hi: només la república valenciana defensarà els valencians, els drets universals i les llibertats bàsiques. Dos exemples contra la nostra economia: la fiscalitat valenciana ha empitjorat, a mans del govern espanyol. I aquest govern espanyol ha permés de comprar ara mateix milers de tones de mandarines estrangeres per rebentar el mercat agrari valencià en la campanya de tardor.

Però encara molts dels nostres joves lluen aquella bandereta al canell pensant-se que això farà modern o els unirà a la tribu pròpia d’adolescents a la qual pertanyen. I continuem, sense TV3, sense connexió, sense recursos propis (ens els roben cada dia), sense una política agrària amb sentit… Fóra com dir, de la festa, l’angoixa. I qui dia passa, any empeny.