Avui és 26 d’abril i ens manifestarem a València convocats per diverses institucions i associacions, entre més Acció Cultural del País Valencià. El lema és ‘salvem les persones’. Malgrat la generalitat del concepte, volem ser sincers: n’hi ha tantes, de persones que no voldríem salvar de cap manera, sobretot perquè han sigut responsables de la nostra ruïna, del país i la dels valencians, particularment. Són persones, supose, que s’han enriquit a compte d’empobrir-nos, que ns han robat, bo i sabent que es bevien i es menjaven els nostres estalvis, ens han estacat en la desfeta industrial, sabedors que això portaria els valencians a una desocupació gairebé eterna, han corromput els principis democràtics, perquè en el fons no hi creuen, en democràcies i en societats participatives, han fet l’impossible perquè els valencians no puguem alçar el cap en cent anys, ves si seran persones, de cap a peus, aquests malparits capaços d’ordir contra tothom que no pensa com ells, que és pensar en la puresa d’un feixisme del segle XXI que perviu amagat i emparat en burocràcies polítiques judicials i paramilitars (afegiu església, policia, casernes i la resta del rastre), que els permet abusos de qualsevol classe i condició.
Amollat el sermó contra els botiflers que fa 307 anys que ens arruïnen, malgovernen i actuen a consciència contra la dignitat, nosaltres ens manifestarem a València en favor de la nació, d’un valencianisme preindependentista, que defuig i renega d’una marca que no volem ni en pintura. Espana ha jugat les seues cartes, durant tres segles i el resultat sabem quin és: els valencians sobretot paguem el gran desastre.
Què han aconseguit els botifarrons del pp?, deutes, fracassos, ineficàcia, ruïna, malversació: tres-cents anys i escaig per lluir unes cartes que no poden presentar enlloc, a Europa almenys ja no enganyen ningú: botifers del pp i pares borborns encara més corruptes.
La matemàtica no enganya, ni la ciència, ni fins i tot aquell equipet roig que voldran lluir durant l’estiu: res com les proves de què han sigut capaços, sangoneres i andragons per posar-nos en la cua d’Europa.
Salvem les persones primer, d’acord, però sense perdre el nord i el nostre horitzó: València i independència.
