Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Salinger, el vigilant

Voldria escriure algun detall sobre El vigilant al camp de sègol, però segur que m’eixiria una porqueria de l’estil Levante o El Pais, amb tot de tòpics que demà explicaran aquests diaris, així que més valdrà que no diga gaire res, ara mateix. Segur que era un escriptor ben especial, Salinger, si va ser capaç de renunciar a l’èxit i refugiar-se apartat del món. Ben bé, aquella novel·leta volia explicar alguna cosa especial, sobre l’autor mateix, potser, i molts li van retreure l’escapada. A la merda, la literatura de famosos, a prendre pel sac, home, haver de prendre copes amb els suposats lectors per fer-los el cul gros. A mi sí que em va agradar, com escrivia, però no em va agradar gaire la història. Malgrat això, he llegit alguns trossos a l’escola, a sisé curs, i també van caure de morros, davant aquella manera d’escriure, i supose que també van caure per la història, per com parlava aquell beneït de protagonista. Ja m’imagine el Salinger, el JD, que ell no volia que ningú sabés ni el seu nom, me l’imagine parlant amb l’editor, si es que encara se suportaven, que potser ni s’arribaven a parlar de feia molt, me l’imagine, caguendena:
-No digues a ningú que m’he mort, m’entens?, tant se val, que ho sàpien, però en tot cas no ho digues; no cal que ho digues a ningú, que sóc mort. JD.

També m’imagine demà l’escola, totes les escoles del país, sabeu, llegint un fragment d’aquell llibre i d’altres llibres, malgrat que és el dia de la Pau, merda, m’imagine centenars de mestres, milers, llegint uns quants fragments del JD i dels seus llibres. Per trencar la rutina, no té res a veure amb homenatges ni amb necrològiques, de cap manera, per canviar el rumb de les coses, només per això. Però demà també és el dia de la Pau. I nosaltres tenim un curs fora de l’escola, merda, haurem de tornar volant, si volem fer alguna cosa. Pel JD, sabeu, per aquell tros de llibre que alguns diuen de culte. Supose que el Jobs haurà pensat a penjar-lo a l’IPAD, el vigilant, però no sé si tindrà la traducció catalana. Caldrà demanar-la, perquè tot plegat siga de l’estil que, ara que ja és mort, JD s’esperés finalment, alemnys per evitar que no vomités de veure què passarà demà, que ell serà el protagonista que no voldria ser mai. De cap manera. Però em sembla que ja no podrà fer res. Ja no podrà, JD, fer res de res.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent