Rio! Sort de Rio.
Encara no han paït la derrota, que ja s’apunten les veus del carro de foc a favor d’un tercer intent: no n’hi ha prou fracassos, ni diners llançats al fem, ni més ridícul ni protagonistes panxacontents, que ja volen demanar que es porgue una tercera vegada a tenir olimpíades… De primer, exigiu-los quants diners ens ha costat tot plegat, quants hospitals, escoles, casals de joves, biblioteques, discoteques i cases de massatge no ens hagueren cabut en tot aqueix dispendi de recursos perquè funcionariots, alcaldes i vividors d’elit passen de viure a costa de nosaltres, la resta de la vida.
Això, malgrat que representen la dreta i l’esquerra, no ho diran mai, el cost total de la festota made in Copenhague, perquè els cauria la cara de vergonya. Tenim l’índex de desocupació més alt d’Europa, l’índex de fracàs escolar més alt d’Europa, som el furgo de cua de l’eixida de la crisi, i encara si volem competir amb els primera divisió en despesa i en pixar més lluny i més alt: i tota la tribu de televisions fent-los el cul gros a veure quantes molles de pa i de milions poden rebre a canvi.
Home, m’explica un amic, que solament amb la diferència de cossos que esperaven el veredicte ja pagava la pena votar a favor d’aquells: que no véieu la diferència entre les imatges a la Plaza Oriente (pur record franquista), amb tot de iaies i males cares, i aquells cossos de joves més olímpics impossible, amb banyador o sense?
Els del COI són gànsters (l’exemple espanyol a més és feixista), però no són idiotes, que la carn també compta entre la vellea de directius esportius que xucla i xucla del luxe i la prostitució, a canvi de viatges i reunions per triar-nos a quina hora i des d’on emetran cada quatre anys la festa esportiva per excel·lència.
La millor defensa és un bon atac:
València
Hi ha molts arguments a favor al respecte, i no cal mirar-los de reüll.
Canviem la mentalitat de perdedors pel d’intentadors, si més no.
De subseu 8española) a Seu. De subvalterns a protagonistes.
D’urbanisme explotador a urbanisme autosuficient.
Posar-nos en el mapa per mèrits propis i no dels veïns.
Reorganitzar en xarxa el país. Que els principatins s’hi afegisquen, etc…confiar en nosaltres mateixos.
Si no vos importa torneu-vos-hi a llegir açò i això
Cordialment.