Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Requiescant in pace (1)

Per l’educació i per la sanitat. Les retallades del pp per disminuir la despesa han focalitzat l’atac sobre els dos grans esdeveniments bàsics d’un país que, segons aquests polítics d’intel·ligència superior, són l’educació i la sanitat. No són la fórmula 1 ni l’areoport fantasma de Castelló, per on retallaran, invents democràtics per desviar diners i inventariar empreses públiques corruptes. Per continuar desviant fons cap a amigots baixaran, de nou i repetidament, sous de metges, infermers i mestres. O deixaren de contractar-ne, o els demanaran més hores… Xe, de llums no ens en manquen, als pensadors de la política valenciana, ppera i espanola a mort amb els borbons. 
Mira que n’hi ha a manta de funcionaris que es furguen el nas, es rasquen el furó i com a molt, llegeixen el diari, en la casa reial, ministeris, diputacions i conselleries, de vegades consentits pels sindicats de dretes i d’esquerres. Tot de brigades de funcionaris que no fan res, però res de res, i han de pagar els plats bruts, els trencats i els escurats els mestres i els de la sanitat. Home! Justament acaben d’eixir les dades del País Valencià, amb un índex de desatenció mercurial: gairebé el 40% dels joves valencians no acaben els estudis. Som els primers en fracàs de tota Europa, els primers gairebé del món a dissenyar l’educació malament, però peguem per reduir sobretot en educació i en sanitat.
Camps i Gerardo, i Blasco i Rita, i Rus i Fabra, i Serafín, i Pons, i tot aquest rastre de botifarres són les luxúries del pensament valencià que ens han portat al clot, ens han fet el forat, la mortalla, el taüt… Han mort la banca, la caixa, l’agricultura, la indústria, el camp, fins i tot el sexe i la líbido dels valencians, s’han carregat. Però ells, com si ploguera, xe: contra la sanitat i l’educació. Vaja, cada colp més lluny de ser finlandesos.

Ara quan acabe el variatet dels vestits, que comencen a jutjar tot el rastre per grans gestors, intel·ligència, i cara bonica, a veure si passant-los en tómboles de fira, de cos present i oberts en canal, que pa tirs d’escopeta o dard podem recuperar algun benefici. Cues de desficiosos i desqueferats de la venjança no en faltaran.



  1. Requiescat in pace o amb el verb en plural Requiescant in pace. Crec que no deu costar tant revisar dubtes també en llatí. Es dóna molt mala imatge quan algú es dedica al món de les lletres o de l’ensenyament i després posem coses així d’oïdes. Per favor, un poquet de rigor.
  2. Un amic meu m’explicava l’altre dia que per poder furtar mig milió, a un d’aquest sàtrapes els hi calia una maniobra d’aproximadament 200. Xifrava així en el 0.5% el marge de robatori factible sense alçar massa sospites. És raonable: tu fas la licitació d’obra per 3500 milions d’euros (ciutat de les ciències) i acabes pagant (desviaments presupostaris imponderables, que li hem de fer) uns 7500. Aplique-li el 0.5% i calculeu!

    La nostra mala sort és que el negoci no haja estat en l’educació. Imagineu-vos la bambolla educativa. Invertir i invertir en educació, més i millors escoles i centres d’estudis. Tot el món llançant-se a la carrera cap el magisteri. Els bancs fent préstecs per a pagar els estudis reglats i no reglats. Ofertes d’urbanitzaciones envoltades d’escoles, conservatoris, centres per al’estudi de les arts dramàtiques… jo què sé! Llàstima que això no haja passat, perquè al darrere quedaria una generació ben preparada, formada, creativa, lúcida i crítica. El que queda són camps de golf ressecs, aeroports sense avions, instituts i empreses públiques apestoses…

    Xé, mala sort.     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent