Religió i fanatisme: adoctrinament!
«Els demòcrates asseguren que l’home ve del mono.»
Els cas jueu. El cas musulmà. El cas cristià… Quina religió és neta, polida, respectuosa, demòcrata? Quina no amaga la mà en llançar la pedra o quina no abusa sobre la innocència? Quin déu, d’aquests que hom venera, adula o prega, no representa sinó el poder i l’exaltació del cretinisme?
Ves que al llarg de la història s’hi han fet barbaritats en nom d’això i d’allò!
Ara vindran aduladors que argumentaran que una majoria de seguidors d’aquesta o d’aquella religió no són d’aqueix estil tan baix, que el poder que exerceixen els bisbots contra la feligresia no representa la mateixa feligresia… Que n’hi ha cristians de base, i jueus i musulmans de base, i tota la pesca de les minories que, a l’hora de la veritat, en aquella poderosa religió bastida de victòries de guerra, d’apòstols militars contra civils ateus, n’hi ha hagut més glòria que guerra, més aigua que sang, més pa que fam…
Mentida! No us els cregueu. Per cada un de bo d’aquests (desconfieu-ne) n’hi ha un milió dels altres (sense ànima).
Cap religió no podrà justificar això d’ahir a Gaza. Malgrat els argumentaris dels escuts humans, dels errors dels uns i dels altres, que ningú no se salva de rebre de calent… D’acord. Però això d’ahir a Gaza no té justificació, ni aquells atemptats, ni els altres. Cap excusa. En canvi, poques patums de la religió han eixit contra la massacre. Tan pocs han eixit a explicar que els colps —militars, religiosos, polítics—, atempten sempre contra la democràcia, que són fets per idolatria, per ajusticiar la raó, la llibertat i la democràcia.
Oh Jerusalem! Aquesta ciutat que significa tant, que podria ser un gran símbol de la pau, és justament el contrari, el nucli del foc, la caldera de l’odi, com tantes altres ciutats, que n’hi ha poques que se salven (bíblicament) de res.
Imagineu Barcelona, ara mateix, que l’alcaldessa voldria posar pantalles grans de televisió al carrer per veure el futbol d’un Estat que manté presoners polítics, gent a l’exili i robatoris contra el finançament valencià-català-balear entre més lladrocinis.
—Futbol i bous, morenaaaaa!
El cretinisme encara.
En nom de la “justicia social” també s’han perpretat autèntiques massacres. I des de postures atees, o laiques. I no per això es pot possar al mateix sac a tots aquells que lluitem perquè existeixin menys injustícies o als ateus o als laics. De totalitaris, com de fanatics, n’hi ha per tot arreu.
Respecte a les religions (i altres expressions culturals i ideològiques) i la seva relació amb el poder, es veritat que qualsevol institució té el perill d’existir per propi manteniment i creixement; fosilitzant-se i malmentent els seus seguidors i a les altres persones. Però també és veritat que hi ha exemples que trenquen la regla en tot o en part: al llarg de la historia els moviments que s’han opossat a les guerres han estat minòries religioses (acompanyades pels anarquistes, que algunes branques tenen molt de “religiós”). A l’Estat espanyol, els pioners de la objecció de consciencia van ser, a més dels anarquistes, els testimonis de Jehová, els mennonites i els adventistes del setè dia. Bastants anys després vingueren el MOC i el moviment dels insubmissos.
Les matances d’ahir no són fetes en nom de cap religió. Són “raons d’Estat”. aquesta entitat que per molts és el nou déu, a qui -per segons quina progresía- tot li devem, i al qual hem d’estar sotmessos (començant per l’educació, i seguint pe la sanitat).
«Els demòcrates asseguren que l’home ve del mono.» Doctrina pura i dura, si només es vol ensenyar això.
Atentament