Rajoy, visca Camps?
El pla R. és culpar els altres de la seua tristesa, de tanta desgràcia, de la probresa immensa dels seus militants, de la indefensió que viuen fa uns mesos; culpar el dimoni de la temptació, perquè ells, diu R., són nobles, nets, sincers, però el pecat els assetja, malgrat que, ells, no en tenen cap culpa, perquè són humans, creacionistes de Déu, no del mono ni de l’anís; homes i dones en definitiva que han sigut enganyats per la debilitat…
València és a punt de la fallida tècnica, en molts àmbits, en els sentit que trieu, ha sigut estafada per una colla de moniatos: fallida econòmica, fallida moral, fallida professional… Dotze anys governats per cràpules, per còpules (malgrat les maneres i els bracets), ens han portat al límit d’allò tolerable. La indecència del PP és majúscula, a València sobretot, la mentida els fa viure un absurd permanent. Són divins, són la dreta divina, santa, fallera, que viu per damunt del mal, del bé, de la realitat. Fora d’ells i del seu estil no hi ha res: ni moral, ni ètica, ni dignitat. Res, el desernt absolut. Ells són els homes i el paisatge, i la resta pura ferralla.
Gürtel? Un Pla per estimbar el PP i fer-lo perdre l’equilibri. Ells, el PP, són les víctimes, els hem de condecorar per tant de patiment. Bé, els hem de continuar condecorant amb rellotges, cotxes, putetes, putots, bosses…
Els polítics valencians del PP són ara mateix protagonistes d’una prostitució política i social de dimensions considerables. Però no són les víctimes (home, Rajoy!), són els proxenetes, els vividors, els atiadors de la Cofurna, del Club… Rajoy, els teus homes són pederastes polítics (dels pitjors d’Europa, amb el permís del Papa i de Berlusconi)… I en el sac hi ha centenars d’alcaldes, de regidors, de consellers, de directors generals, i tota una ràtzia de periodistes de Canal 9 indignes de la professió.
Home, Rajoy, però tu no havies d’ésser davant, darrere, al costat i on calgués del Camps? Darrere, n’estàs segur? Almenys, davant t’ho hagueres pogut estalviar, per si les mosques.
El model de feixisme oficialitzat, que és quan la democràcia acepta que tot li val, fins i tot quan accepta la pornografia que vivim, els ha portat a declarar que res, ni les proves, ni les confessions, ni el dia a dia, farà que deixen de fer el que fan, això, tan destrament. Vivim el franquisme quaranta anys després, setanta, tan a la pell, tan interioritzat, que aquests cagahomes es pensen déus omnipotents, insustituïbles, imprescindibles, actors d’una ficció que, deu minuts d’emissió en un cinema, ens faria vomitar-los sobre aquelles sabates italianes i els pantalons tan ben cosits.
Ni la mort sobtada no els condonaria tant de mal que fan.
El que més sobta és que tinguen la grandíssima barra i els sants collons de presentar-se com a víctimes després de totes les proves que apareixen en l’alçament parcial del sumari. No ténen vergonya. Són uns IN-DE-CENTS, beatos-cagandanes, feixistes , manipuladors que creuen, n’estan segurs, que el poble som borregos apesebrats que estem al seu servei, al servei dels llops disfressats de xais. QUINA VERGONYA MÉS GRAN!! Però la vergonya encara pot ser pitjor si tornen a gunayar les eleccions. I les conseqüències…Ai mare, les conseqüències!