Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Radical Rita

Diu l’encara acaldessa de València, Rita Barberà, que mentre ella puga, no hi haurà més radicals d’esquerra al ‘seu’ ajuntament. A propòsit dels draps bruts municipals que esbomben jutges, mitjans, i parlamentàries, ella ha esclatat amb això: mentre ella puga, cap més radical no sera a l’ajuntament. No ha dit com ho aconseguirà, Rita, això d’impedir que entren solament radicals de dreta i d’extrema dreta, capaços de robar, furtar i lluir totes les riqueses manllevades, mentre ella tenia els ulls clucs, sense assabentar-se de res. Si no és que utilitza, com és habitual, tot de males arts, no democràtiques, per aconseguir els seus objectius. Deixar que et furten la caixa, que preparen campanyes de luxe, o tenir tot d’afiliats i amigots sense ofici ni benefici a compte de nòmines insultants, tampoc no és gaire democràtic ni exemplar, dona. 
Així que l’estirabot d’aquesta setmana, agafant un telèfon per demanar pel seu advocat, perquè tothom veiés com les gasta ella, l’alcaldessa fatxenda, no és una provocació, sinó un insult als drets i a la justícia en societats normals no valencianes. L’amenaça, madame, no és sinó l’arma quan no hi ha raons ni debat ni diàleg: que vosté no ha robat, diu? Dona, i com és que la màxima responsable municipal ha obviat que ens deixaren netets, endeutats i avergonyits d’aqueixa manera, en tot d’empreses i institucions municipals de les quals, vosté, n’és la màxima responsable? Vol dir que hem d’atribuir-ho tot a la torpesa, a la ceguesa, oa la irresponsabilitat populil? Que som l’exemple de ciutat a no imitar enlloc, senyora, segons mitja europa.

Va, dona, a mentir i a robar a la Calderona, com els lladregots de got i ganivet. O al balconet dels famosos, que per als valencians, és el mateix, l’índret de trobada i encontre per als assaltadors de camins i de ciutats.  



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de males arts per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent