L’endemà de la debacle francesa a l’Eurocopa, el Senat es nega a reconèixer les llengües minoritàries, sotmeses durant segles a una pressió i un setge brutal, molt francés, que vol dir posar les eines, els recursos, els diners, la policia, fins i tot els serveis secrets contra qualsevol que qüestione l’Estat, el president, la República o la mateixa acadèmia de la llengua.
Bo i pensant que són un país democràtic, civilitzat, culte i tota la pesca disfressada de bonior i fragilitat, escometen contra cultures, llengües i persones al més pur estil del genocidi cultural, lingüístic i, fins i tot, en el cas dels Corsos i d’altres colònies, gosaria anar més lluny.
Si l’Estat espanyol representa un model mancat, caduc, d’un baix nivell democràtic, encara fóra tèbi davant l’exemple francés, que no ha dubtat mai a usar la força contra moviments civils, reivindicatius o humanitaris, de vegades amb resultat provat de mort per assassinat.
Ara, que siguen els acadèmics (se’ls suposa homes i dones d’una cultura i d’una formació determinada, fets al coneixement i a l’estudi, a la reflexió del que pensen i diuen), els protagonistes de manifestacions contra les llengues que no són la seua, és la prova que, la francesa, és una societat malalta. Verament greu. Molt pitjor del que nosaltres, i sobretot ells, no podíem calcular.
….què podíem esperar d’ells !
Ara que, almenys, són els inventors del muntatge.
I els copiamòmies de ponent….són fantasmes amb tricorni……. ?