Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Quina llana tenim els mestres

Avui hem celebrat la festa final del Carnestoltes 2017. Vam començar dilluns amb el pregó, i cada dia de la setmana passava alguna cosa diferent: portàvem pijama, o bata, o ulleres divertides o capell, o sabates diferents a cada peu. Cada dia preparava i apropava el gran dia de Carnaval. Feia molt temps que havíem ordit la sorpresa, els mestres i els xiquets, perquè enguany la disfressa havia de ser sorpresa. Sobretot perquè hi havia un personatge que no havia de saber, que veníem de rateta. Fina Masgrau és l’autora de la rata Marieta i Lurdes Bellver és la il·lustradora. Enguany Fina deixarà definitivament l’escola, ha sigut mestra, directora, psicòloga, i volíem fer-li aquest regal, que veiés l’escola en la qual ha treballat mitja vida vestida de Rata Marieta. Ves que ens havíem passat coses, ves que cada dia que venia alliçonàvem els xiquets: “No digueu res!” “És un secret” “Ha de ser sorpresa!”, i ves que els xiquets han aguantat, i Fina entrava per l’escola i tothom ja feia xxssttt, uiii, pareuuu!, amagueu això, deixeu de pintar, compteee! I quan ha arribat el dia, tothom érem ja preparats al pavelló, esperant-la. I la cara valia un jorn esplèndid, i tantes coses com han vingut després valien aqueixa emoció i aquells ulls vius. Tota l’escola li hem cantat, ella ens ha fet el discurs, ens ha regalat una vida de mestra… També hi era Lurdes, i Rosa, i Isabel Mingo i la tia Júlia, i Vicent Calabuig, i Teresa Raga, i després, durant l’esmorzar ha arribat Teresa Pérez, que afegia una altra sorpresa: era l’única que venia de Marieta diferent. Anna també s’havia incorporat a l’escola. Són mestres que ja feinegen en altres coses en altres indrets però no volien perdre’s l’escola un dia tan especial. Avui mereixia de venir a commemorar aquest regal a Fina. En l’esmorzar de mestres ha ocorregut un altre dels moments únics: Rosa ens ha explicat com van pensar la rateta, i Lurdes com va fer els primers dibuixos, com Fina va començar a escriure els primers versos… Els mestres joves es miraven aquelles dones, l’entusiasme, la il·lusió de bastir una col·lecció de literatura infantil a partir d’un personatge lligat, han explicat com ho van presentar a una editorial japonesa, a la fira de Bolonya, i hem rigut i ens hem emocionat de valent, hem obert el cava, i ens hem fet cent mil fotos, o més de cent mil… Fina estava tan contenta que, en el moment que jo ho escrivia a twitter, ella m’ho deia a l’orella: quina sort tenim els mestres! Sí, tenim molta llana, la veritat.

El judici al reiot Carnestoltes, que volia continuar la festa (per cert, quina organització tan extraordinària dels alumnes de segon de secundària). La Quaresma, la sardina, i el gran ball de Carnestoltes. Han començat a venir els pares, a participar del ball, mentre l’equip de tècnics de so, que coordinaven la música, el temps, triaven i remenaven què podíem ballar, semblava que no fallaria res, avui. Com ho hem passat, xa, que ho podríem repetir demà mateix, dissabte, si veniu de nou a l’escola. Tenim tanta sort, els mestres!



  1. Em vàreu donar l’oportunitat de compartir una tarda amb la meva neta, Martina Poll Guallar, i els seus companys de classe, cosa que us agraeixo molt. Vaig tornar admirat i enamorat del vostre estil d’escola i del bonic espai que gaudiu per a realitzar-ho. La meva més ferma enhorabona!
    Sou una escola molt valenta i dinàmica, detall que queda demostrat amb aquesta activa pàgina web , per el que també us felicito des de Barcelona, on visc.
    Aquí vos adjunto un petit vers pensant amb tots vosaltres els Mestres, i especialment amb la Fina Masgrau, a qui li dedico de tot cor.
    Gracies per ser com sou! No canvieu!

    AL BON MESTRE

    És la teva vocació qui t’ha ben guiat.
    Mai t’has bellugat tant sols pel diner.
    Treball i dedicació curulls de qualitat.
    Sols cerques una única feina a ben fer:
    forjar infants per a una millor societat!

    Noble bastó, fet de la millor vara de fusta.
    En el teu ferm suport els pares han confiat.
    Per a tothom ets la més preclara i augusta
    persona, en qui fiar l’educació del xiquet nat.
    Millorant dia a dia, amb ta feina ben justa!

    Resto d’allò més embadalit i certament admirat,
    guaitant com ajudes a adreçar tendres plançons.
    Tasca gens fàcil en temps d’accentuada diversitat!
    Que siguin quelcom més que uns humils rodamóns,
    serà ben segur gracies a ta consagrada animositat!

    Que bé que em sentia com a xiquet aprenent!
    Bon record retinc dels mestres que m’han educat!
    Avui en dia, a mida que vaig envellint i creixent,
    cerco aquell escalf que em donareu de proximitat.
    Oh Mestre, gracies per haver adornat mon pensament!

    Ramon Poll i Barbarà
    25 de Febrer de 2017

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, la mirada dels meus, mestres d'escola, regals per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent