Quina barra, Camps!
Una lectura de les altres realitats del palauet de la Generalitat, que encara governa Camps (F. si ets dels íntims i no tens el telèfon intervingut), que no per parcials són menys reals, ni més reals tampoc, porten el president amunt i avall, els últims dies. La consigna és estirar-lo, que no estimbar-lo, i mostrar-lo tranquil, confiat, segur d’ell mateix i dels vestits que transita un cos preparat, de barra dura, fet per a governar-nos; als valencians, naturalment. Més enllà, després de l’afer, se li ha quallat la llet. No hi ha horitzó, ara per ara.
S’exhibeix, l’exhibeixen. Ves. Ara, voler fer creure l’audiència, poca malgrat les càmeres del Canal9, que s’estima el camp i els esforçats homes que encara malviuen de la terra, ramaders i llauradors, és voler fer-nos passar pel cap de l’agulla. O gat per conill, encara que, això últim, encara dubte si no ens ho empassaríem.
Aquella polidesa, aquella americana, la corbata, la camisa, els camalets tant a la ratlla…, què voleu, no l’imagine arromangat, traient fem de cals Morla, ni escampant adob, ni res que se li assemble. És ver que veuria pocs polítics d’aquest estil, fent el paper a l’alquerieta, si no és que semblaven afectats del cos i de la sexualitat indefinida. Voler defensar uns quants llauradors convidats a dinar lluny, amb uns pocs diners manllevats, o vinguts d’Europa, per acallar veus i escampant-ho a tort i a dret pel Canal9, després d’haver cremat milions i milions d’euros en festotes de luxe amb putots i maturrangues, és insultar la terra, el país i tanta gent com, aquests sí, es creien el territori, el paisatge i l’ofici, sobretot per supervivència, per necessitat, que no per convicció ni moral ni ètica.
Defensar esdeveniments com la Copa Amèrica, la volta al món, la fórmula 1, i l’homocristianus, són l’altra cara del que ara va venent a tort i a dret, per rescabalar imatge i teixit. Si el cotó no enganya, aquella riota, o falsa rialla, tampoc no ho aconsegueix. I ves, pobres, que ara, en aquell balconet que van desfilant pirates, abusadors, llepafils i altres espècies del viure corrupte, no triomfa sinó l’ennuig, perquè han perdut massa llençols en aquesta rentada. Ja no se’ls creuen sinó els fallers, per ninots de falla.
Així que, podran vèncer els tribunals, torejar-los anys i panys (Fabra, ets un crac!), però la prova del sol ja no la passen, cap d’ells. Ni ella.
Baixa els braços, F.!