Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Qui recorda la crisi dels bancs?

Sembla que han passat dies, mesos, anys, si no és que ha passat més temps, d’ençà de la crisi bancària, de tot allò dels abusos, de l’excés, de l’obscenitat amb la qual havien actuat, bancs grans i bancs petits, però ningú no se’n recorda, ni en parla, ni potser els interessa. Tal vegada perquè són massa grans com per fer-los pagar la culpa, per portar-los al tribunal (quin tribunal per cert, se’n farà càrrec dels bancs?, i quin tribunal se’n farà càrrec del propi tribunal?). Els van deixar els diners, els diners públics, els nostres que ells s’havien gastat prèviament, en realitat els els vam donar, regalats, perquè els feren anar per salvar la gent, però, com sempre, els van fer servir per salvar-se ells primer, i després també, solament els han fet servir per salvar-se, ells, en darrer terme. Però ara ningú no se’n recorda de res, de res de res, ni ells mateixa no recorden la crisi que han passat. Ca, a quin sant, home. Cap crisi, els bancs tornen a jugar, a fer de les seues, i que l’últim apague el llum.
Potser per això mateix, els grecs es revolten al carrer, contra la policia, contra les botigues, contra el sistema, però deixen en pau els bancs. Com ací mateix, els alumnes es revolten contra el Pla Bolonya, contra la Universitat, contra l’ensenyament mateix, però deixen estar els bancs, pobres, que sembla que ara mateix són les grans víctimes d’aquest món de perversió i economia equivocada. Pobres bancs. I ves que fa uns mesos, unes setmanes, el món civilitzat volia posar contra les cordes el propi sistema capitalista, el món occidental: els bancs a la picota, passeu-los pel garrot! Però el vent i quatre pluges de no res ha rentat el mal averany, les males pensades, i la crisi s’ha desplaçat on tocava, d’on no havia d’haver eixit mai: s’ha acarnissat, com sempre, sobre els més desgraciats, els treballadors. No falla, perquè el sistema ja ho prepara d’aquesta manera, infal·liblement. Acomiadaments, desocupació, decreixement, sotracs, i ja tenim el món, de nou, al lloc que ha d’esser. Els desgraciats fan de desgraciats, i la resta a menjar torrons, que ara s’acosta Nadal.
Ja veureu com seran els bancs qui tindran els aparadors més bufons i ufanosos, de peretes i garlandes memòria de la coentor. I cada mes, trinco trinco, llum, gas, aigua, telèfon, hipoteca, i encara alguna nova comissió bancària, per cobrir-los l’esforç que fan pels seus inestimables clients. Encara com m’emocionava de veure com els antisistema grecs atracaven una botigueta d’ulleres de sol, per no veure com és de puta la realitat que els toca de viure, pobres.  Per cert, què faran dels milers de milions d’euros, els bancs, tants diners com els hem deixat? Que potser no hauran baixat el tipus a Europa perquè siguen ells, els bancs, que tinguen millor interés en aquest tripijoc?



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent