Ulisses20

Bétera, el camp de túria

‘Qui estima el país no fa qüestió de la llengua.’

Són paraules de Joan Fuster, l’homenot per excel·lència dels valencians, almenys el nostre homenot del segle XX. Hi ha d’altres homenots i donotes, sens dubte, però va ser Fuster qui va triar Diego Gómez, president d’Escola Valenciana, i aqueixa frase en el discurs del sopar que organitzava GUAIX el cap de setmana. GUAIX és Escola valenciana a l’Horta Sud, una altra associació d’incombustibles a favor dels valencians.

‘És el moment d’estimar el país, les comarques i els nostres pobles. La llengua i la cultura. Hem de continuar tenint il·lusió, per avançar plegats. Abandonem el victimisme, l’esforç i el treball del dia a dia ens carrega de raó. Continuem treballant i si cal eixir al carrer, ho direm clar: el valencià obri les portes a les llengües i al futur.

Això passa per explicar els beneficis contrastats de l’ensenyament en valencià, per la salut pública de mitjans i de polítics, la imatge pública dels quals és deplorable, per una administració respectuosa amb el marc legal, pel requisit lingüístic…, per uns models de conducta que evidencien normalitat, lingüística i de l’altra.

N’hi ha prou de falsos gestors, d’autoritarisme, de demagògia, de manca de sensibilitat, de desficacis. Hem d’alçar la cara, obrir els ulls i guaitar el present amb la dignitat que es mereix el poble. […]
Hem d’obrir les finestres i les portes del país. Volem i podem somiar el demà. Tots plegats tenim la clau. Farem saó! Farem saó que ofegue la sequera. Farem saó!

[resum del discurs de Diego Gómez a Albal]

Últimament, tope amb tot de discursos d’un goig i d’una emoció que paguen la pena. Us imagineu una societat normal, que vivís tot això cada dia, que no necessités de l’ennuig permanent, que desitgés veritablement de viure lliure i a favor dels seus ciutadans?
Ara, no sé si voldríem anar a treballar…, que potser no s’hi trobaríem, de tant feliços.



  1. Jo tinc la sensació que els valencians estem encetant una nova etapa. Quelcom passa perquè veiem més cap al futur treballant el present. La societat civil, la nostra, està més compromesa i dinàmica que mai. I els incivils, els feixistots, estàn més violents, bròfecs i iracunds que mai també.

Respon a Josep (Benaguasil) Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent