“Que volem el pa sencer”
“Ja no ens alimenten molles, que volem el pa sencer”
Fa uns anys que ho cantava Ovidi Montllor, i encara ens serveix per explicar l’objectiu dels valencians, a curt termini. Avui mateix ho ha piulat el president de les Corts, l’MH Enric Morera, i potser mig govern valencià signaria també el verset, aquest clam en favor de la independència, malgrat que ara mateix ho pronuncien amb la boca petita: “volem el pa sencer” perquè les molles que ens fa pagar espanya són la nostra ruïna, la seua vergonya, i un cul de sac sense solució.
Fa uns minuts que el poble, Bétera, tenia engegat un altaveu sirollós per on s’escolava aquell himne valencià que ofrena glòries a la mateixa espanya que ens escanya, que ens roba i ens aplica el 155 contra la llibertat i els drets universals. Sí, el mateix partit que governa a les Corts, i a Bétera, suggereix de canviar algunes coses, però no encara totes les coses. Som davant la festa dels valencians de València, i alguns detalls no s’atreveixen a posar-los damunt la taula, malgrat que representen submissió, masclisme, beator, caspa i corrupció (ja classificareu vosaltres l’ordre dels atributs o dels factors).
L’única possibilitat de salvar-nos, els valencians, és renunciar a l’estil conspirador, trampós i canalla del govern d’espanya, i amb no poques manifestacions populars, festives, culturals, d’índole diversa i variada, encara fem ús de tòpics, animacions o discursos que són lluny de l’esperit rebel i necessari del 8 de març, del vint-i-cin d’abril o del mateix 9 d’octubre. La por que els tenalla, el setge contra algunes institucions dels modos feixistes espanyols (església, militars, policia, gc), i una actitud submisa encara conscient o involuntària sembla que ens agafa d’allà baix contra el desig de la llibertat. Ho va dir Eric From, l’home, i els valencians no superem la llosa que ens hem construït durant els anys del franquisme.
Volem el pa sencer, malgrat que vinguen falles, malgrat les mascletades que tot ho condonen, o malgrat els petards i les pròpies pors. És clar que juguem amb desavantatge, que no tenim ni mitjans propis per explicar-nos, però ja no ens aconformen molles.
Volem el pa sencer.