Catalunya és el moviment més viu del segle XXI
Qui són aquells cràpules? Qui s’han pensat que són? Perquè es creuen en el dret per tractar l’home lliure d’aqueixa manera? Com consenten de governar contra la llibertat, encara en el segle XXI? Contra el det natural dels pobles? De quina mena d’homes de govern són fets, que prefereixen la mort a la vida? Quin paper tenen en aquesta història de violència i agressió, les dones?, els homes? Fins i tot els fills?
Com en parlarà la història del PSOE, del PSC, del PSPV, de Compromís, dels COMUNS quan consenten el feixisme contra contrincants polítics?
Des de quan els líders suposadament democràtics, aquests consentits de l’esquerra, amaguen el cap davant la presó, l’escarni i l’agressió feixista?
Quin feixisme representa l’església espanyola?, aquesta església de processons militars i mitjans públics que canten “visca la mort”, visca la venjança i visca l’odi contra cristians mateix i contra no cristians? Quina església permetria aitals crims, si no és a mans de franquistes i assassins? I quins mitjans audiovisuals retransmetria aital barbàrie amb tant de deler per la sang ?
Quants n’ha d’empresonar més, aquell govern…, quants homes pacífics, polítics de debat i de partit, homes que representen la societat civil, quants n’han de tancar amb l’excusa judicial? Quantes famílies cal rompre, encara, perquè aquell Estat, una part principal, desperte del malson de la dictadura?
Governats per inútils, feixistes però inútils, els ministres d’espanya es miren la processó santa com si estigueren il·luminats d’una fe que és en mans d’un déu que es diu ÍBEX, un déu en mans d’amos capaços de la servitud del segle XXI: adoren la corrupció, l’herència borbònica de lel·los, que defensen militars i cossos de repressió que no han passat la secundària, en una majoria, però capaços de matar pel goig de tenallar els drets universals i l’ONU mateix. “Com ningú pot pensar que els Drets universals són per damunt dels seus fonaments d’intel·ligència prehistòrica?
En un article magnífic, el professor Thomas Harrington a Vilaweb diu: “I és només tenint conviccions com a fonament que creix l’esperit de sacrifici, que és el sine qua non de tot moviment social insurgent que canviarà realment la societat.”
Doncs malgrat aquells cràpules, l’estat i la no-resposta democràtica d’espanya, les conviccions d’una majoria de Catalunya són ara mateix el moviment més il·lusionador a l’Europa del present, i possiblement, d’aquest segle sencer.