Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 24 de maig de 2014

Que reflexionen els malnascuts

Els valencians tenim prohibida la llengua als mitjans, tancada la televisió pròpia, Canal9, i amputada la ‘Nostra’, TV3. 
Però el menistrot francés demana, ens demana concretament, que no provoquem una fractura.

El govern del pp fa fa molts d’anys que ataca la llengua dels valencians: als mitjans, a l’escola, a les institucions públiques i privades. Fa tant que decreta contra els usos que ha convertit el govern en un abús.
Però el menistrot francés demana, ens demana, que no provoquem una fractura.

Fa molt i molt que el govern del pp atempta contra la democràcia, amb retallades de les llibertats mínimes, amb imposicions i accions policials pòropies d’un desgovern prostituït i paraliberal. 
Però el mensitrot francés ens demana, a nosaltres, que no ens movem sinó dins la submissió i el vassallatge.

El govern del pp va provocar aquella crisi, juntament amb el govern del psoe, i van haver de tacar milers d’empreses petites i familiars, centenars de milers s’hi van arruinar, en canvi de cobrir i enriquir bancs i grans empresaris… Van traure milers de famílies de les seues cases, desnonades, i molts s’hi van suïcidar… però el menistrot francés ens demana que no, que no és hora de queixar-nos, ni de reivindicar, ni de manifestar-nos en desacord, ni de provocar fractura contra la involució, el lladrocini institucional i institucionalitzat de pp i psoe.

Els expresidents de govern, dels partits pp i psoe, i centenars de polítics que havien sigut en els seus respectius governs, són ara assessors i consellers de grans empreses energètiques. Ah, són tots grans experts energètics en canvi de sous milionaris, solament per un parell de reunions l’any, són milionaris, mentre milions de famílies viuen en el llindar de la pobresa i més del 60% per cent dels joves són desocupats i sense perspectiva de futur.

Però el menistrot francés demana, ens demana a catalans, valencians i mallorquins, que no provoquem fractures ni trencaments, no.

El govern valencià del pp ha liquidat tot el sistema financer valencià, tot. No n’ha deixat ni les molles. Bancaixa, la CAM, el banc València, les Caixes Rurals… Ni les molles. El sistema financer valencià no existeix, desaparegut! No hi és! No hi és ni per protagonitzar una pel·lícula de fantasmes… I centenars de milers de valencians són desocupats, sense futur, i milers d’empreses valencianes, de major història i recorregut que aquests lladres del PP amb noms propis i adjectius propis (bevedors, lladres, corruptes, desgraciats, malparits i malnascuts que no n’hauríem de salvar cap), anuncien que ara, ara mateix, en unes hores, ens juguem a les urnes el futur d’Europa… Volen dir, sense cap mena de dubte, que es juguen el futur dels seus robatoris, dels seus nets, potser, perquè els seus fills, els fills d’alcaldes, regidors, diputats, parlamentaris, consellers o presidents, ja el tenen assegurat, en bancs i caixes espanols, en bancs suïssos, on han enviat els diners robats als valencians fa vint, trenta anys, més encara. El tenen assegurat, el seu patrimoni present i futur  fins a fills i nets, en patrimoni robat, acordat, en terres, xalets, cases, propietats que no posseïen en començar a delinquir…

Peò aquell menistrot francés diu, ens diu a nosaltres expressament, que no és hora de provocar fractures, ni trencamennts, ni feridures…

Ah, aquella llibertat que un dia van reclamar uns quants francesos, aquell somni altruïsta, lúdic i esperançador, que semblava un somni, un llum en favor de l’horitzó culte, pròsper i lliure. Quina vergonya i quin desvergonyit de governant pocapena, un jovenall que no sembla haver entés res, però res de res.. Enllà i ací, quan s’arriba a aferrar al governot, els agafa un deliri de lladregots, de perdonavides, de voler adobar-nos el futur, de perdonar-nos la vida, en canvi de continuar ells, solament ells, amorrats en el piló del desgovern, la corrupció, l’enriquiment o, més tard, la participació en l’assessorament energètic tan abundós i ben cobrat.

Avui que reflexionen ells i la mare que els va parir, tot el sant dia, els malnascuts i tota la seua família sencera: perquè avui ni cap dia, malgrat que ens ho vulguen fer creure, deixaran de robar-nos, malmetre’ns, assejar-nos o arruinar-nos la vida i el futur, el nostre propi, ara sí.

I ves que els valencians tenim un assortiment d’exemples bons per votar d’ací unes hores en favor dels interessos, que no passen per cap de les ofertes que els de sempre, vestits o disfressats, ens demanen, a nosaltres concretament, per continuar ells enforcant-nos quatre anys més a un preu tan alt. 

Que reflexionen els malnascuts. 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de males arts per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent