Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Que ho pague la boticària.

Tenim un deute gros. Gairebé insuperable. En crear-nos la ruïna són uns mestres, els polítics. Hi ha retard en els pagaments, empreses d’homes senzills, votants de la dreta i del PP, no han cobrat de fa molts mesos. Són empreses ofegades, que gairebé si alenen. A punt de tancar. N’hi ha empresari que ha estat operat tres vegades de l’estómac. Els ensortits no augmenten el desfalc que han provocat els seus. I ells ja no tenen pèls a la llengua: ens han venut els nostres. Ni això no han sabut fer bé.
El Corte Inglés diuen que paga les factures de sanitat, a València, les nòmines de metges i infermers, a canvi de cobrar en espècie, en un futur. Torna el rumor que El Corte Inglés es quedarà un edifici hospitalari ben important, en canvi de favors econòmics. El govern valencià no té liquidesa per afrontar els mínims, i el seu deute no és solament moral. Ha de recórrer a empreses amigues, i per això va hipotecant patrimoni. El canvi i el guany serà espectacular i novament especulador. Però els valencians ja li ho sabran perdonar. Seríem capaços de perdonar-los el que no sabem ni veiem. Queda tan valencià el farol.
N’hi ha més canvis que vindran en poc temps: la reducció d’hospitals, d’escoles, de serveis bàsics. Som els de major endeutament autonòmic, provincial i municipal, i res no ve a canvi de viure confortablement. Si almenys ens hagués lluït un mínim.
Un exemple, a Bétera encara no han pagat el xec escolar de 2009.
-Home, això és una anècdota sense importància.
Sí, com el cost d’aquells vestidets de Milano. El detall no amaga tanta pederastia.



  1. El Tall Anglés paga les factures de la Generalitat i la “Cheneralità” li ho agraeix tractant d’imposar els maleïts, tristos i avorrits uniformes escolars als centres públics.
    Em desquefere quan sent a les mares les lloances cap aquesta mesura, aduïnt per exemple que l’uniforme és més còmode, que ja no hauràn de rényer amb els fills per la roba, que s’estalvia en roba… Quines vaguetats!!
    Tots menys usar el cervell, informar-se’n i lligar caps per adonar-se’n de l’enganyifa.

  2. ¡¡ Si cal despres de vore com els queden els vestidests de Milano, els gin-tonics a costa dels diners públics, els viatges a Santiago per besar a l´apòstol – encara que l´apòstol no volia girar-se- ,ficarem un parell de capms de garroferes per cobrir el deute!!
              I visca Sant Mateu patró dels comptables.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent