Què hauria d’ensenyar ara l’escola?
Els mestres i l’escola. O potser hauria de dir, s’ensuma l’escola. Com Txékhov explica al conte ‘L’estudiant’ com s’ensuma l’hivern, avui que hem arribat a zero graus, finalment. Sí, s’ensuma una escola entusiasta, il·lusionadora, tan vital com ho va ser aquella escola dels mestres Freinet dels anys 1931 al 1939 a València, els autèntics pares de la nostra escola moderna, aleshores, i d’uns quants mestres que en van fer el pont, en els anys seixanta. Fins avui, que torna a respirar-se un cert què de nou, de viu, de vital, a l’escola.
Si som ací, nosaltres, mestres del segle XXI, en aquesta escola de la qual us volem parlar, és perquè uns gegants del coneixement ens van precedir, i entre més, els mestres que va explicant i relatant Alfred Ramos en el seu magnífic llibre ‘Mestres de la impremta’.
Sí, s’ensuma l’escola, especialment avui i demà a Torrent, a l’auditori de Torrent, des de la formació, una de les potes principals dels bons mestres, a Finlàndia i onsevulla que calga una escola de prestigi, sòbria, altruista, vital. L’escola de mestres que vol ser AKOEeducació promou aquesta formació en favor dels mestres que ja fa temps que fan escola, per millorar encara més la nostra pràctica, per compartir experiències, per posar en comú el coneixement. Les idees bones i les idees grans.
Aquesta vesprada, Imma Marín, el joc per aprendre a l’escola, i Jordi Adell “innovació tecnològica o metodològica?”, atendran quatre-cents mestres, que es diu prompte. Demà, Manuel Simon i JFÀlvarez, el primer sobre matemàtica, sexe i amor; el segon sobre quins són els reptes avui de l’escola. Una oferta d’interés per continuar aprenent. Que és l’única manera d’ensumar l’escola, i aprendre cada dia.
«Quan el bosc es va enfosquir, però, va començar a bufar inoportunament un vent glaçat de llevant que es ficava al moll dels ossos, i tot va emmudir. Sobre els bassals van estendre’s agulles de gel i el bosc esdevingué desacollidor, fosc i desert. S’ensumava l’hivern.» L’estudiant, A. Txékhov · Quaderns Crema (2011)
Caram, Manolo Simon i Montesa !
Manolo i jo vam fer tot el batxillerat junts i després, al Lluís Vives, plegats i sempre jugant al futbol en els mateixos equips. La nostra amistat perdura al llarg del temps. Un bon dia, aparegué una frase de física de COU, d’un professor nefast de cognom Vernet, que deia “Vernet, en tu, el COU 2 està net”…i en això vingué un altre alumne, Paco Tarazona, de Paiporta, futur arquitecte que ens rectificà l’escrit “Vernet, AMB, tu, el COU-2, està net” . I Manolo i jo des d’aleshores que el valencià seria la nostra llengua. Curs 1977-78. I de llavors fins avui
Sobre el tema que exposes cal destacar-hi: Manolo sempré veié les matemàtiques amb una clarividència que els altres no teníem. Va pertànyer a un grup pedagògic que intentava fer atractives i intuïtives les matemàtiques. Semblant al mític Grupo Zero. Va fer classes a diversos instituts de secundària: Ontinyent, Benetússer, on arribà a ser-hi director, ara fa classes al Benlliure de València. Corre una sorprenent conferència que relaciona El Quixot amb les matemàtiques. Així és Manolo, molt alegre,intuïtiu, intel·ligent i d’una proximitat que fa amistat. Un altre tema secret és la seua vocació fallera indestructible de la seua antiga falla Reus-Constitució. Per cert farà més de 25 anys que em demanà que li prestés el llibre “Combustible per a Falles” de Joan Fuster i encara no me l’ha tornat!