Quarterades, quartons i fanecades, de Picornell (2)
«Na Balompra tenia, bé, encara les té, dues quarterades devers son Gorgut i jo hi tenia dos quartons que li feien peça…»
Aleshores cerquem a classe quina mesura de terra és una quarterada, i el diccionari Alcover-Moll diu que una quarterada són 71.03 àrees (al decimnal no li farem ni cas, a quart de primària, no), i aleshores cal explicar als infants que una àrea són un quadrat de deu per deu: 100 metres quadrats. Aleshores demane que relacionen la quarterada, la fanecada i l’hectàrea, a vore si pouarem un trellat de mesures tan riques i diverses per mesurar la terra d’un món que se’n va, de viatge, a la fi del món. Vosaltres també ho podeu calcular, destriar la relació entre quarterada i fanecada, si aquesta té, aproximadament, 8,3 àrees, que també són quatre quartons valencians, això és, en una quarterada n’hi ha vuit fanecades i mitja, en canvi en una hectàrea n’hi 12, de fanecades. A la vegada dins una quarterada, que trobe que els valencians del camp de túria no hem utilitzat gaire o mai, n’hi ha quatre-cents destres quadrats… I aleshores la cosa es complicarà més i ja passaran per cinqué de primària a calcular-ho, si no és que els currículums oficials que es decideixen a espanya ens deixen explicar res d’allò nostre, ni les mesures, ni la llengua ni l’ànima, ja res no sembla nostre, ni a l’escola.
Per això de les eleccions, hom diria que tampoc, res no és nostre, si els partits que aniran destriats per majoria són corruptes, lladres i mos peguen amb verga contra els valencians qui sap los anys. Encara així no escarmenten, els valencians, i els regalarem el vot perquè continuen burlant-se de nosaltres i ens tracten de criats, pp i psoe: no tindrem mai remei, valencians?
Per si voleu estudiar mesures de terra, ací vos deixe què diu doncs el diccionari, perqyè continuem estudiant la manera d’aprendre i vèncer el veritable enemic…
DESTRE:
1. ant. Mida longitudinal que equivalia a dotze pams de cana de Barcelona o pams de destre, o sia, 2’796 metres. Cascun dels destres deu aver XII palms de cana de barzalona, Ordon. Bath. 104. E fora la ciutat sie dita plaja, comptant de la faç de l’aygua quinze destres, doc. a. 1390 (Capmany Mem. ii, 182).
|| 2. Mida longitudinal agrària mallorquina, equivalent a dues canes de Montpeller, o sia, 4’214 metres. Diuen que el mig destre era la mida de la braça del rei En Jaume I (Quadrado Conq. 518). «Un destre són 21 palm y tres quarts. Hayà vilas (no sé esto com no se regula) que los destres estan en quatre parts, ço és 5 palms un quart y mitx cada part, y sols componen 21 palm y dos quarts, y ve a mancar un quart de los altres destres» (Fontanet Conró 66). «Una quarterada són vint lliures de terra, qui se compon de 400 moltons, a un sou quiscun, que són 400 destres quadrats» (Fontanet Conró 65). «Saps es segadors què fan | com berenen, es capvespre? | Allarguen es coll un destre | per arribar a s’ensiam» (cançó pop. Mall.).
D’una lectura per gaudir a…
La fi d’un món, de Climent Picornell, el Gall editor, Pollença 2023