Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Quan l’estat és un cadàver

I aquest cadàver que representa l’estat espanol o regne d’espana s’ha mort ell?, o l’han mort justament tots aquells que diuen defensar a capa i espasa la marca i el regne? Per boteruts, per maldestres, perquè ni entrenant-se no ho podien fer pitjor. Espana és el resultat d’això mateix que podem repassar hui en fotografia, una concentració a Catalunya per defensar la marca i el regne. Una concentració de tota la intel·ligència i el coneixement del que podem disposar en un grapat, a correcuita, fins i tot esforçant-nos per millorar el resultat. Si aquesta és la imatge que volem exportar, d’allò que som i representem, no els editen ni en el llibre guinnes, en el capítol d’horrors. Ep, podíem pensar si tot plegat és resultat de l’home, o el resultat conscient de fer una cosa malament, una i una altra vegada, durant tres-cents anys.

No són els catalans, ni els bascos, ni els valencians, ni els illencs, qui han portat aquest desastre a la península, qui han provocat la ruïna fins a l’extrem de l’ofeg, qui han posat on havien de ser, els espanols i els seus màxims representants. Són els propis polítics que ens han governat, i tota la caterva de lleis i normes i pors i amenaces, des de l’església als militars, des dels afers interiors als exteriors, des de l’educació a la cultura, passant per l’economia i tot allò que vulguen, la suma és el resultat que tenim, sense sorpresa, ni miracle, ni engany possible. Qui ha mort espana són els mateixos espanols que la governaven, aquells que diuen defensar-la amb l’ànima i amb males arts si els cal.

L’exemple més recent és d’escàndol internacional. No sé si n’hi ha més països democràtics on passa, que encà som capaços d’ordir lleis d’educació que apunten a mantenir resultats i fins i tot a empitjorar-los. Ací passa, que volem clavar el clau per la cabota, i volem continuar vivin de la mentida, la por, la religió, el futbol, i la ineficàcia professional. Per això ara inventen una llei contra l’ensenyament de llengües, en canvi d’ensenyar la seua. Decideixen de donar més protagonisme a l’església, en contra de la laicitat de la ciència. Obliguen a l’obediència inútil, en contra de l’autonomia dels centres… Res no els funciona, a espana, res si es gestiona des de la meseta, res que puguem exportar en canvi de prestigi, de saviesa, de respecte, de net. Els la bufa què passa a Europa, com ho fan a Europa, com és que allà enllà gestionen diferent per aconseguir coses diferents i ací, en l’enterrament perpetu, ens mantenim a defensar criteris obsolets en favor de la defensa a ultrança d’una marca i uns models que fracassen una i una altra vegada.

Un cadàver put. Put fins i tot a cal veí. No és una qüestió que es puga resoldre, si la família no ho vol. Els veïns són els menys indicats a dir-los que han de fer, perquè és ben difícil que puguen acceptar-nos cap consell. Cap ni un. Put i es podreix, inexorable, inexorablement fins i tot, un cadàver.

Nosaltres no odiem la llengua, ni el paisatge, ni les ciutats, ni la gent. Però quan ens volen fer viure amb aquell tuf, amb aquella cos podrit, quan pretenen que fem la vista grossa, o pretenen de fer veure que no passa res, que ens podem habituar, a la situació i la pudor, és que no entenen res. Res de res. Ells no tenen remei. No li val el flit, ni el perfum, res no li val, quan a cal veí la mort s’ha ensenyorit de tot i de tothom.

Això de hui era un enterro i un comiat. Això put. Molt. Moltíssim



  1. Quan poca gent surt al carrer a cridar contra les tases judicials que permeten als rics accedir a la justicia, contra una reforma laboral (i ja van per la que fa 57?) que dona sous miserables i no crea llocs de treball, contra una reforma sanitaria que és una porqueria, quan el model que volen de societat és el model triunfador de la ignorància…El poble només a sabut cridar a sobre qüestions que no els afecta (la vida privada dels altres) i no a protestar sobre alló que sí, el futur de la seua propia vida….
    Demanem els jocs olimpics a Madrid? Demanem 12500 milions de la factura de la corrupció?Seguim votant als xiripitiflàutics que ens han governat?

    -. “El Titi”: liberate, liberate,liberateeeeee
    -. Durru: I aquest?
    -. Fede: aquest és cantaor.
    -. Durru: Però en sap de lletres?
    -. “El Titi”: el que lo prueba repiteeee,yo no se por que seraaaaaaa
    -.Fede. si te molt llegit, en castellá, però molt llegit:
                 “El mal español” ed. Las otras voces.
                 ” Chavs: la demonización de la clase obrera”, ed. Capitan Swing
                 “La santa ignorancia” ed. Peninsula
                 “El precariado: la nueva clase social” ed. Pasado/presente.
    -. Durru: Be doncs benvingut al club. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent