Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Quan les lliçons no serveixen

Quan les lliçons no serveixen potser és que el problema és estructural, més pregon, d’una dificultat màxima, potser fins i tot de comprensió; aleshores la qüestió comença a ser tan complexa que se’ns fa difícil de trobar cap solució.

A València, per exemple, els ha costat de comprendre una de les lliçons més recents. Mentre preparen la festa del 9 d’octubre, a València discuteixen quantes vegades ha de sonar l’himne d’espana. No discuteixen entre la moixeranga i aquell del regne, que tant els agradava als membres del pp i a l’extrema dreta, i al mateix Franco, un pp, recordem-ho, que va enganyar Europa i la resta del món, fins i tot va enganyar els valencians, amb els números, les ajudes i no sabem quantes coses que no han eixit, encara. A valència es discuteixen per l’himne d’espana, quan espana els ha girat el cul encara no fa quatre dies. Eren al bar, mentre els valencians veníem a demanar un finançament més just, el govern d’espana i la majoria de parlamentaris eren fent-se les copes amb els diners dels valencians. Una burla, una riota en tota regla, un insult, que encara pagarem posant-los l’himne de genuflexió i mesquinesa.

La lliçó de Catalunya potser que tampoc tinga el grau de comprensió necessària. Passaran anys, molts anys, fins que entenguen què ha passat i per què. No entenen que el desig de llibertat és per damunt de tot, i que la democràcia i la participació fa que aquell desig, més d’hora o més tard, arribe a ser una realitat; tard o d’hora, depén de la maduresa democràtica d’aquella societat. Aquesta societat nostra no és gaire madura, la veritat, malgrat que provem a avançar ben ràpidament.

Però la lliçó a la meseta trigarà a entendre’s, si és que mai arriben a tenir una majoria suficient per entendre-la, volem dir una majoria suficient i empàtica per allò què haurà passat i que, per tant, reconega que és el millor que hagués pogut passar. El nivell baix en comprensió no és cap broma. I sens dubte que no som un exemple mundial, de la lectura i de més coses. Durant anys, caldrà molta pedagogia i molta escola, per explicar què els ha passat, allà. I uns llibres de text que expliquen la història sense ressentiment: espana, catalunya, valència…

Ja tenim feina per envant, els mestres d’escola, en aquest nou panorama que se’ns presenta d’ací a uns dies. Explicar per què la història dels pobles és una de les lliçons més apassionades i diverses sobre la qual sempre s’escriu literatura nova perquè hi ha exemples nous que la revifen. Ara mateix, un dels més il·lusionants i gojosos d’aquest segle XXI, sens dubte.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent