Ulisses20

“Més alcohol, volem més alcohol, volem anar borratxos!”,

els festers posen la realitat del cant a dues mans, amb el gotet de plàstic i la festa que fa davallada, cap al límit de tants dies que no caben al calendari festiu. Un altre límit ha superat també els polítics de l’ajuntament, la dignitat, que han hagut de fer una segona crida, aquesta sense un paper o comunicat oficial, per demanar ajut a les colles coeteres: “veniu a fer de voluntaris!, salveu-nos el cul, després us ho compensarem amb subvencions i més coets!”. Els homes polítics de l’ajuntament, havien demanat a les veïnes de noranta i vuitanta-vuit, als de setanta-cinc i setanta, que s’encarregaren de treure les posts, a vore si eren prou valents… Els valents cauen de cul i el cementeri n’és ple, però les veïnes, pobres però més dignes que aquells inútils incapaços, s’han plantat. Així que avui, en resposta a la crida d’auxili, uns quants joves han acudit a la crida municipal del pp per traure les posts de fusta que encara penjaven, i encara en pengen algunes, gairebé deu dies després. Sembla la festa de les posts enguany la festa major. No són les posts de planxar, ni les posts del carro, ni la post del forn, o la post de llavar o llaurar, són les posts de protegir una part de les façanes, parets, portes i finestres, perquè els coets no ens deixen la casa ferida, a punt del plor, com si ningú tingués la culpa de veure’ns el carrer com una festa carbonera, ennegrida o banyada de sutja o ronya.

-Sí, volem el poble brutós, perquè preferim la festa a les vostres cases! -s’exclama un veí jove que no fa cabal de quant ens ha costat de portar els drets humans fins al segle XXI. Tu comences per fer-te intolerant contra el foc de la festa, o tolerant o no saps ja uè vols, i acabes per callar davant la impunotat dels altres crims, perquè un estat com israel continue assassinant un poble sencer mesos i mesos sense que el món s’atrevesca a retrucar-los el mal que provoquen per anys i anys, aquests jueus protegits de les potències estrangeres, còmplices també de l’assassinat, el genocidi i la burla a la humanitat i el coneixement. Sí, nosaltres som de festa major i allà al sud, a tocar del mediterrani nostre, van morint els xiquets, els homes, les dones, com si volgueren deixar-se matar gratuïtament, festivament, mentre l’extrema dreta dels jueus ho mira des d’un punt d’ironia: com en una pel·lícula de Hollywood, que també paguen ells, els mateixos jueus.

És veritat que els jueus són molt rics i tenen atrapades moltes de les empreses més importants del món, entre més les d’armes, les de decidir que poden matar en nom d’israel tants dies com vulguen, però sobretot a gent indefensa, que poden matar de fam, de set, de vida, qui vulguen, quants en vulguen i quan vulguen. Sembla que per ells, com que són el poble triat per un que va escriure un llibre com qui escriu un relat de ficció que es converteix en bestseller, doncs poden decidir la vida i la mort de la resta del món. Al segle XXI, ells fan de botxins…

Nosaltres som ara ací al carrer Gascon, res a veure amb aquell festival de morts… Ací uns altres veïns del poble han vingut a salvar els mobles de l’ajuntament que no es treu de les mans la feina, la gestió, la responsabilitat, ni de les posts, ni de la neteja dels carrers, ni del desastre dels camins, ni la contaminació dels ullals, ni és capaç de frenar el pas dels camions de gran tonatge per dins del poble, així que ara van decidint de demanar ajut a voluntaris i amics, perquè els contractats de la brigada, que n’hi ha més de dos-cents, supose que jo no ho sé, han dit prou (això sí que ho sé), prou de fer hores i de treballar per no res (bé, ja sabem també el treball d’algunes colles municipals… però els majorals, macips, festers, que són qui haurien de arromangar-se de valent i ajudar, prefereixen passejar amb el gotet i el gin, res de tornar a aquella època en què eren els encarregats de les feines municipals, gratuïtes i més dures…

No té res a veure que una part del poble ja no viu la festa amb la mateixa intensitat, un colp ha passat el Gos. Hom diria que podríem retallar uns quants jorns en canvi d’aprofitar-los d’una altra manera. Supose que allà a les urbanitzacions dels rics, la festa major de bétera els la bufa completament, ells no passen ànsia pujant i baixant les posts, ni netejant façanes, ni passant fregalls i ruixant amb lleixiu, ni han de cercar cotxe nou perquè els l’han cremat en la festa del coet, ni han de patir perquè els passen pel centre de la urbanització les formigoneres o els camions de grava, només han de parar la mà, esperant els milions d’euros que el pp local els passarà en canvi de mantenir-los a l’ajuntament, mantenir-los i inflar-los a regals perquè els veïns del poble els paguem els vicis, els bàsics i els altres, els serveis, i la seua festa particular, allà al camí paterna, o pegant al golf, espavilats i llestos i sangoneres, aquesta forasters que ens trauran la festa amunt, sense tocar vores fins al cel.

[continuarà]

i ara, la part publicitària de la crònica, segons l’Alcover Moll, el diccionari que hauríeu de tenir enllaçat permanentment al vostre mòbil, joves

1. POST f.
|| 1. Peça de fusta més ampla que gruixuda; cast. tabla. Lo fuster fa de la post qual forma’s uol, Llull Cont. 15, 9. Axí com hom gira una post de so que va damunt fa hom anar davall, Llull Cont. 308, 20. Jaure en terra dura e sobre una post, Sermons SVF, i, 167. Quantes posts sangonoses surar sobre la mar, Scip. e An. 58. Li tapen es dos portals forans amb posts, Alcover Cont. 97. Post de fulla: la que es talla uniformement d’un centímetre de gruix i de deu o dotze pams de llarg, encara que pot tenir qualsevol altra llargària. Post manresana: la que té dos metres de llarg per 15 mm. de gruix. Post de dotzena: la que té dos metres de llarg per 25 mm. de gruix. Post de setze: la de dos metres de llarg per 2 cm. de gruix. Post costera: tros de fusta desigual que queda a banda i banda d’un tronc després d’haver-ne serrat les posts bones. Especialment: a) La peça de fusta que serveix per a fènyer els pans o per a posar-los-hi en dur-los al forn o en desenfornar-los. S’anomena més particularment post de pastar, post de fènyer, post de fleca. Dos posts de pastar, doc. a. 1410 (Alós Inv. 12). Dos posts per portar pa al forn, doc. a. 1493 (BSAL, vii, 419).—b) Cadascuna de les peces de fusta damunt les quals es posa el matalàs o la màrfega d’un llit. Llit de posts: el que té les dites peces. Llit de posts i bancs: el que té les posts sostingudes per banquets de fusta o de ferro. Dos lits de posts, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 183).—c) Cadascuna de les fustes que tapen el cup i damunt les quals es trepitgen els raïms.—d) Peça de fusta o de pedra col·locada horitzontalment adossada a la paret, a la xemeneia o a un armari, per a posar-hi vasos, plats, llibres o altres objectes (Camp de Tarr., Tortosa, País Valencià, Bal.); cast. anaquel, estante. La dita aygua e vin nèdeament e en posts e tovayles ministren, Ordin. Palat. 21. Ab unes posts de raiola e ges per a tenir les escudelles, doc. a. 1533 (Miret Templers 578).—e) Peça de fusta ampla i poc gruixuda que serveix en diferents oficis manuals per a posar-hi l’objecte que ha de treballar-se. Post d’embastar i Post de tallar (usades per les cosidores). Post de ronyar (emprada pels sabaters). Post de planxar (damunt la qual les planxadores posen la peça de vestit o la tela que han de planxar). Post d’escarnar, de ferrejar, de toscar, de pelar: la destinada a fer cada una d’aquestes operacions, en l’ofici d’adobador de pells. Post de rentar: aquella damunt la qual les dones posen la roba per rentar-la.—f) Peça de fusta plana per a aplanar la terra llaurada (Pineda, Ll., Urgell, Tortosa).—g) Peça de fusta que va col·locada verticalment a la part de davant i a la de darrera d’un carro, per evitar que en surti la càrrega.—h) Peça de fusta que servia de coberta a un llibre. Un missal romà de perguamí, ab posts cubertes de aluda vermeyla, doc. a. 1356 (Rubió Docs. cult. i, 176).—i) Peça de fusta pintada o per a pintar-hi. Cové que hom afigur en una post o en paper les figures, Llull Cont. 335, 29. Una post pintada ab la magestat de Déu lo Pare, doc. a. 1420 (Aguiló Dicc.). Una post per donar pau a la qual és pintat lo crucifici, doc. a. 1482 (BSAL, xi, 290).
|| 2. Cartell on estan representades les lletres o alfabet per a ensenyament dels minyons (Balaguer).
|| 3. Peça de ferro corbada que en l’arada mossa serveix per a girar la terra (Empordà).
|| 4. Post del pit o dels pits: l’estèrnum. Amb el cap jup, que es movia empès acompassadament per la post del pit amb les zumzades d’una lenta i ampla respiració, Ruyra Pinya, i, 84.
Loc.—a) Dur com una post: es diu d’una cosa molt dura.—b) Gras com una post: es diu irònicament d’una persona molt magra (Campdevànol).—c) Estar a les posts: estar de cos present (Valls).—d) No tenir un pa a la post: esser molt pobre, no tenir un cèntim.—e) Dur sa post en es forn: carregar-se la feina o les despeses d’una cosa (Mall.). «Encara en duc sa post en es forn»: encara en sofresc les conseqüències.
Fon.: pɔ́st (or., occ.); pɔ̞́st (val., mall., men.).
Intens.:—a) Augm.: postassa, postarra, postarrassa.—b) Dim.: posteta, postetxa, postel·la, posteua, postica, postiua, postarrina, postoia, postarrinoia.—c) Pejor.: postota, postot.
Pl.: posts, però es pronuncia pots.
Etim.: del llatí pŏste, mat. sign. || 1.