Ulisses20

En ser l’any de la post, d’una post de fusta més llarga que ampla, no gaire grossa, podríem repassar la història d’aquells dies que les posts tenien un paper vital en la vida rural si més no, un paper necessari sobretot perquè tantes eines, utensilis i estris no eren encara ni en el pensament dels seus creadors: potser la post de llaurar, que hom posava darrere l’haca perquè el llaurador pugés a peu dret damunt perquè la terra s’estovés i quedés fina, plana, per plantar ceba o dacsa o fesol, era una post inventada al segle XVIII?, més properes la post de planxar i la post de llavar la roba, quan les màquines encara si eren una ficció, a tot estirar n’hi havia que tenien el bombo de fusta, de la post d’embotir les llonganisses, els xoriços, les botifarres un dimarts, els botifarrons en dijous, la post de portar les coques al forn, les cassoles d’arròs, la post de fènyer, la post de parar l’aigua a la séquia de terra, allà a l’horta vella, les posts del carro amb la travessanya, la post de protegir la porta de casa de la pluja intensa, la post de tenir cura perquè el gos no se n’eixira de la quadra, la post de rentar els budells amb la canya, la post de la porcatera gran, la post de la porcatera menuda, la post de separar els pollets dels polls ja fets, la post de tapar l’aigüera, la post que separava el paper de la carnisseria, la post del segó, la post de matar el porc, la post que havíem de posar si n’hi havia una festa grossa i teníem convidats a taula… com no voleu que renunciem a l’homenatge merescut de les post que ens protegeixen les façanes…

És el dia 22 d’agost, fa deu dies que van començar festes, i encara pengen en algunes façanes les posts ben plantades al carrer, per a reconeixement d’un ajuntament quincalla: apareixen noves, cada dia n’hi ha, que parlen d’això i d’allò i de rompre a criticar com de malament treballen (!) al govern local: i ara passa que nous veïns s’han plantat finalment i no trauran les posts: pel que sembla que diuen que han dit, els mateixos regidors responsables (!) voldrien que els veïns s’encenguérem en flama contra ells, acusant-los d’incapaços, d’irresponsables i encara coses més lletges, així que ells ja tindrien l’excusa per presentar-se davant el poble, un poble de  joves i de colles coeteres, com a víctimes d’un complot de nacionalistes grenyuts que voldrien eliminar la tradició de la festa. Aquests incontrolats, segons l’ajuntament del pp  -que s’aguanta per la post que els deixa la urbanització dels rics en canvi de milions-, tindrien la culpa de treure la cordà i la coetà allà a la vella vaqueria dels Morla, a tocar del cementeri, perquè diu la normativa europea que els coets no poden amuntegar-se, ni llançar-se contra negú, ni enlairar-los contra les façanes amb la intenció de fer un quadre abstracte, ni es poden llançar a menys de cinc-cents metres d’un espai amb arbres —el calvari, ca Nebot, l’albereda—, ja saben els regidors que no compleixen la normativa, ni l’europea ni cap altra, però això els la bufa, com els la bufa la festa als monyicots de mas camarena, que per cert, també seria un bon espai per organitzar una coetà nova, amb una o dues cordes, sí, allà sí que es xuclarien els dits, de vore’ns llançar coets contra les cases dels ricots: uns altres veïns asseguraven, en un berenar on ordien un pla diabòlic, que el pp voldria la majoria absoluta per no dependre completament dels rics de camarena, que aleshores en comptes de donar-los els diners a ells, en tindrien per pagar les hores dels treballadors, per pagar el muntatge i els desmuntatge de les posts, per pagar tant com deuen, que d’això faran un ple i ho explicaran al detall…

Pel que fa als camins de l’horta, els camins del Pla, de l’Assegador, de Sant Ramon, el camí Alcubles, el camí de Llíria, de Benaguasil, i tots els altres camins que naixien d’aquests de principals, l’ajuntament no té  gaire bones intencions, així que els llauradors que es compren el dimarts les faixes, els ungüents, les fregues, perquè els colps els bots, de tants clots i pocavergonyes que ens governen  no ens estalviaran ni els dolors ni els parts, i encara que uns quants homenics llauradors lluesquen la bandereta a l’espillet del cotxe, us la podríeu penjar del pal de paller del mig, per evitar-vos de pegar en pedra o fer mala sang… Ho expliquem perquè en arribar a casa després del treball al camp, els homes s’hauran d’allitar en una post per deixar l’esquena recta i adolorida de tant de passar clots i fatigues. Manta vegades, els homes dormien sobre una post, i les dones, però tots dos junts, no, perquè aleshores la cosa passava per incòmoda, si hi havia a la vora un matalàs de llana de molls o de pellorfes.

[continuarà]