Primer dia, per als mestres.
Hi ha un petit secret que encara pot vèncer les forces contràries a l’ensenyament. Tant l’ensenyament com la recerca són importants, fonamentals. Tothom, en realitat, es preocupa de debò per l’ensenyament, o si més no diu que ho fa, o sap que ho hauria de fer, fins i tot a les universitats de recerca (jo afegiria també a l’escola). Ara és l’hora que fem alguna cosa amb aquest petit secret. [Ken Bain (2005): El que fan els millors professors d’Universitat. PUV]
Però què fan el primer dia d’escola, els mestres? Com comencen, realment? Què han pensat la nit d’abans, què no han pensat? Porten nous propòsits? N’hi haurà res de nou a la seua bossa de mà? Com comença el primer dia? Qui obri la porta? Qui porta la clau? Ho tenen pensat, tot això? Diuen, ja, ara, comencem? No diuen res perquè ja s’entén tot plegat, més o menys, vull dir… No?
L’1 de setembre és el gran dia dels mestres. És un dia magnífic per als mestres, per a més persones també o deu ser, però per als mestres és ben especial, l’1 de setembre. Què és el primer que els ve al cap, quan es desperten? Han pogut dormir plàcidament? No? L’1 de setembre és Santa Anna, i la mare de Déu del Puig, i Sant Lliceri i Sant Llop… tot això ajuda? Segurament que no, però amb els mestres, què voleu, mai no se sap. Com és l’1 de setembre.