Ulisses20

A tres quarts d’onze, com diu Mari, no n’hi havia ningú. Patíem. Havíem encés el foc una hora abans, perquè els pares trobaren aquell caliu. Els xiquets no tenen fred. Però no havia arribat encara ningú. Fotre, serà veritat! Començava a despacientar el desfici, però aleshores ha arribat la primera família, després la segona… Uff, ja sembla que arriba una tercera família, un carro, dos carros de xiquets, de bressol fins i tot. Aleshores a cinc minuts, això ja no parava, el corral de l’ateneu s’ha omplit fàcil, i després el corral de baix, i encara dins l’ateneu, sí, encara venien més carros i famílies, i aleshores DaniMiquel i els mamomúsics han fet la primera cançó, i patíem si  l’espai seria suficient: un pàrquing de carros de bolquers, i pares amb xiquets al braç i xiquets per terra, i la festa no ha parat fins a migdia, que era l’hora pactada perquè el furgó de música pegara cap als Ports. Entre cançons DaniMiquel animava a comprar llibres, a fer “gasto”, a ballar i cantar i l’obertura era una festa pels llibres, per la música, per les cançons de Nadal i la fira de l’ateneu, que torna que és un projecte viu intens amb un programa que fa goig, moltes famílies han eixit amb llibres, moltes famílies no han eixit sinó amb aquella música imprescindible de la xicalla, però tota pedra fa paret i els músics cap a Morella a tastar aquella olleta o corder amb creïlla i un deler que convidava a passar aquest fred del vint-i-u de desembre… Hem firat avui més de seixanta llibres valencians, que d’una altra manera serien no sé sap on, perquè els magatzems es van enfangar, les editorials, algunes llibreries, milers i milers de títols i volums es van llançar a perdre, aquesta fira de l’ateneu ajuda sobretot els autors valencians, les editorials, els il·lustradors, dues llibreries, i convida autors de primera a trobar-se amb els lectors… No podem estar més envanits d’aquest goig que convida a ser dels llibres, d’una cultura especial que s’aprecia en viure-la amb aquella passió apostòlica i racional dels mestres, que explicava Steiner, Zurriaga o Montaigne, i encara som en el primer dia, el primer d’un calendari de sorpreses i encontres necessaris com l’aigua… Benvinguts.