Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Prepotent Mascarell

No és prou que la majoria han demostrat excés de corrupció, abusos increïbles en temps de democràcia, robatoris a la llum del dia, no era prou ni suficientment brut, sinó que, a més, ara es queixen si els ho diem, es queixen i ens renyen: això de Mascarell, avui, és una vergonya espanola. Perquè si ell es creu tan net, ha de callar. Justament per això, per netedat, hauria d’haver callat, i no arramblar com un covard, davant el micro. Per cert, els polítics tenen el micro a disposició, gairebé sempre, però és que segons ell, sembla que l’oportunitat comunicativa de la cosa anava fifti-fifti. I no parlem de la torpesa, o la ineptitud, o pitjors coses, dels poítics en la seua majoria. No. Per tot això, aqueix home hauria d’haver callat, enlloc de renyèr-nos perquè, un colp, nosaltres puguem dir que els polítics en la seua majoria ens desgovernen, o s’abaixen els pantalons, o pitjor, ens roben. Ara, de segur que la seua consciència haurà quedat neta, rentada, davant el sermó eclesial de salvament en favor d’usn quants polítics que, ell, considera purs, impòluts, nobles i no sé quantes coses més, que ha dit o haurà pensat, el desgraciat, que ausaes que n’ha dit. Descomptent-li la incompetència demostrada durant anys i panys, a la política…
Cal tenir la cara ben dura, i pocavergonya, per voler-se salvar, fotre, quin pelila, tu, com si no poguérem dir la veritat, com si nosaltres haguérem de demanar-los perdó, com si els haguérem d’agranar el carrer, netejar le sabates, llepar-los el piu, com si treballaren de franc, ells, els seus fills i cosins, les seues famílies, com si ningú no visqués a cos de rei…, que nosaltres hauríem d’estar muts, i fuetejar-nos l’esquena, arrencar-nos la pell a tires, davant una estirp tan coratjosa, els polítics, els mascarells sobretot, pugeu-los a l’altar, al costat del de la creu, sí, redimiu-los, que siguen els primers, Sant Pere, ells els primers a salvar-se, per tant com han contribuït a millorar el món altruïstament, voluntàriament, en canvi de res, de fer que nosaltres, uns desgraciats de mala mort, siguem una mica millors millors, malgrat uns quants pecats. Que no vos mereixem, Mascarell.

-Serà filldeputa!



  1. el tal Mascarell. Un blavero refinat. Estem tan acostumats a València a gentola d’aquesta mena que a 350 quilòmetres els veiem vindre als dos segons.
    Diguem que és el Know-How que aportem a la nostra societat sencera. He dit sencera. Inclosa la blavera refinadament i coenta barcelonina.
    Au, Ferranet !
  2. M’agradaria saber per quins set sous hem de finançar empresses i treballs d’altris (per molt “artistes” o “intel·lectuals” que sian). L’empresa on jo treballava no va rebre cap subvenció per no tenir de tancar… I encara aquests subvencionats tenen la barra de queixar-se per la retallada de subvencions a la cultura (o el què és el mateix: a les seves empreses i treballs variats).
    Dues preguntes: Quants cales va costar la festa? Com es va finançar?
    Atentament

Respon a josep_blesa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de males arts per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent