Poseu-li corona a la idiotesa
El primer ridícul solemne, les excuses del polítics de primera fila mundial a través de fax, correu electrònic o wassap… N’hi havia que preferien vore un partidot avorrit del mundial que el refregit del ‘Torna el Nodo’. El segon ridícul és voler fer creure que han sabut fer el traspàs, entre pocavergonyes. Tan ràpid perquè el poble no els demanés responsabilitats, ni polítiques, ni econòmiques ni de deslleialtat (furtar diners en benefici de la riquesa personal de pares i fills, no és comportar-se sinó com un reietó mediocre). Voler continuar la parafernàlia és com exclamar: trieu-me putes!
El tercer ridícul l’han fet els mitjans, tots els espanols i els perifèrics; volien fer-nos creure que centenars de milers s’esperaven allà per veure passar el cotxe oficial franquista d’aquell assassí de llauradors i poetes. El vassallatge i la mesquinesa és marca propietat de la mateixa representació de la bufa. Injusta i idiota. Quina caspa de premsa.
El mediocre paralímpic diu que les institucions de l’estat espanol han demostrat gran categoria, ‘exemplars’ ha dit, tots aquests anys de transició. Com que els valencians tenim prohibida la premsa en català (li ho recorde, ‘Rajoy’, perquè la prohibició no té res de modèlica i moderna), m’he papat algun resum de notícies a la ràdio del cotxe (setanta emissores en espanol uniforme monolingüe). Les institucions exemplars han de ser aquests partits que tenen el 100% de militants sospitosos, el 30% de militants imputats, i encara més xifres de corrupció i criminalitat dictada. Institucions modèliques seran els bancs i les caixes espanoles que, juntament amb el modèlic Banc d’espana, van ordir el pitjor exemple d’engany als clients; no cal dir quins eren els valors modèlics dels executius d’aquella indecència, si es posaven aquells jornals i comiats d’escàndol. Modèlics són els partits que han governat des de la dictadura, l’un i l’altre, amb tresorers propis de la màfia, no de la política, amb conxorxes criminals i terroristes, amb lladrocinis de milions d’euros que mai, mai mai, no han tornat. Han de ser modèlics consellers i governs sencers que desviaven fons detinats a ONG’s en canvi de comprar-se pisos o cotxes, Rajoy, directors generals, consellers, presidents de governs autonòmics, alcaldes, menistres…, que són o haurien de ser en presó per com han malbaratat la democràcia i l’honestedat. No és modèlica la justícia que permet greuges i parcialitats pròpies del caos: si ets fill del pp, pots fugir d’un accident, conduir begut o burlar-te d’una agressió sexual, perquè papa et vindrà a salvar el cul.
No som modèlics. No som moderns, els espanols. Ni ho som els que no ho som però estem obligats a retre’ls obediència sense presentar batalla. L’acceleració del procés mateix servirà per amagar una part del pressupost, com allò del papa a València, que mai no sabrem per què va costar cent vegdaes més que no valia. És un altre indicador de la manca democràtica que patim, perquè aquesta democràcia s’aguanta sobre el fals perdó a franquistes i assassins (no perdeu de vista l’església) en canvi de milers de morts en fosses comunes que, ells sí, van voler una política diferent. Però va guanyar aquesta misèria que tenim, passada per una estètica paramilitar pròpia dels temps de Rio Ifni, que no amaga un quart ridícul tan informal com formal: on caram arribarà el nivell de la idiotesa per haver de posar-li la corona.
Una frasse, però, em causa dubtes: “Com que els valencians tenim prohibida la premsa en català (li ho recorde, ‘Rajoy’, perquè la prohibició no té res de modèlica i moderna) […]“. Quina és aquesta prohibició? Com és que els periodistes no diguin res d’això?
Em vaig perdre (i no em sap cap greu) el protocol, seguici i coronació d’en Felip de Borbó i la seva dona, avui ja reina. Li recomano, per treure’s el mal gust de boca que li ha quedat desprès de veure i sentir segons què, el programa d’ahir de l'”Aruscity” de Canal 8 (la televisió del Grupo Godó): molt bon humor, i més trencador que les declaracions casposes i repetitives del sr. Tarda o del sr. Coscubiela (ja veu: els discursos antics i demagògics no són propietat exclusiva de la dreta).
Atentament