Ulisses20

Trona. Els llamps trenquen contra els vidres del balcó i del celobert, i el so s?esgola entre embans i parets, rompen del cel que és ben cobert, almenys a Bétera, aquesta nit que Xavi, el Miquel i la banda dels Obrint havien d?omplir de goig l?Albereda, de música que convida al Paradís. Em dol la pluja d?avui, malgrat que m?agrada en deliri, escoltar els trons al recer de la nit, fins ben tard. Al desllunat hi ha el soroll esplèndid, el trencar de l?aigua contra el terra, contra un aparador on guardem les graneres i altres estris. M?agrada aquest siroll de l?aigua, i ja fa tres setmanes que passa, que dijous especialment hi ha xafarranxo, de valent, i els camps agraeixen el miracle després d?un estiu tan sec a València. Fa tres setmanes que la gent del camp te els regs aturats, com qui diu els programadors en Of. I és per això també que estic ben content d?aquest ploure racional, que sembla civilitzat justament ara que fa cinquanta anys de la riuada a la ciutat, seixanta de la riuada a la nostra comarca, que a Bétera també van haver morts i un desastre que va trigar a reparar-se, que ningú no va venir a ajudar la gent. Em dol la pluja perquè volia escoltar les veus del poble, els psyko 46117 i també la veu de la comarca a tall de hip hop, Rapsodes en diuen, i sobretot perquè el deliri dels Obint Pas al poble em feia un goig de no dormir, que volia fruir-los a la vora de casa. Justament dimarts en vam parlar del concert, a València: els xiquets van anar a saludar el Xavi, ell els va agrair la salutació efusivament i va venir a trobar-nos. Li vam demanar que es cuidés la veu, que venia al poble i volíem que n?estigués pletòric. Llavors ens ho va dir: tem que plourà, vaig seguint la TV3 (encara la podem veure) i anuncia pluges intenses. Finalment han ajornat el concert.
Plou, intensament. És mitjanit i els trons fan tremolar els vidres del balcó i del celobert. Però avui també dormirem de goig, perquè ells mateix, els Obrint Pas, ja ho adoben per venir en un altre moment, segons que expliquen al bloc. Tenim les veus més importants, la música que marca una diferència important, tenim el goig de seguir-los. Hi haurà més nits per poder-los acollir com mereixen. Continua plovent que és una festa. I trona. Però avui em dol.