Perversions: judicials (1)
Han suspés Garçon. Per prevaricar, segons que diu un altre jutge. Que vol dir fer alguna cosa, un jutge, que no hauria d’haver fet mai. N’ix una altra, de jutgessa que explica que és portantveu: -se suposa queu tots els jutges, tots, són constitucionals i decideixen amb imparcialitat i justícia. Riem. Ells mateix, els jutges, se’n riuen plegats d’aital barbaritat. S’han carregat el jutge mediàtic, per un afer contra els crims franquistes. La denúncia venia d’una colla del requeté, tot de feixistes, falangistes, pereperos i tota la sordina del metall. Així que l’esquerra progresista espanyola ha posat el crit al cel, al cel laic de Madrid i unes quantes províncies més, la Ser, El Pais, i el requeté 2.0.
Cap d’aquests progresistes no va protestar per l’afer del jutge el 1992, quan va carregar amb bala contra l’independentisme català i basc. Quan va deixar que, la policia, torturés amb impunitat, amb excés, amb legalitat, joves de qualsevol classe i condició, pel fet de ser joves no espanyols: sota l’empara de jutges, audiències, i prevaricacions consensuades i legalitzades. Fins i tot quan Estrasburg va dir que a Espanya es torturava, amb impunitat i traïdoria, i va culpar l’Estat de mentider i pseudoterrorista, cap d’aquests que ara protesten no va alçar un dit, a favor dels catalans i dels bascos torturats.
És veritat que a Europa s’agafen el cap, per la barbàrie judicial espanyola. N’hi ha per agafar-se el cap, però no per això del Garçon, sinó per tot això i allò altre que passa cada dia, amb els jutges, amb la justícia, amb l’Audiència, amb el Constitucional, amb el Suprem… El detall ara és que han bloquejat i silenciat un altre colp els crims franquistes, però això és espanya, que diu Al Tall.
La justícia és perversió, en la majoria de casos. I l’exemple espanyol és tardofranquista i extraordinàraiment conservador, a tot estirar, allò més lliurepensador és a dins de la mateixa plaça, entre toreros i picadors. Perversió màxima.
Post: cada dia hi ha més excessos que no aquest que han comés contra el jutge Estel…, a Euskadi, a València, a Barcelona, i tampoc no plorem ni riem amb tant de boato ni amb tant de beato.
però perquè se’ls ha encomanat aquella malaltia ponentina.
La clínica que ho cura és a Estrasburg i Brussel·les. I nosaltres, europeus constitucionals des de sempre, ben bé que ho sabem.
Restem impassibles, davant el seu ‘pa i circ‘.
I ara, ni tan sols això…se’n rifem d’ells…hahahaha