Perversions: caixes (5)
Els valencians no som capaços de salvar cap caixa per a casa. Xaixa d’estalvis, s’entén. Fusió?, absorció?, aleació?, tant se val, l’una cosa o l’altra. Malgrat que tampoc no eren tan valencianes, al cap i a la fi. Però això és la queixa dels faves… Tampoc no eren tan valencianes, cap d’elles…
Així que caldrà córrer a traure els diners, si és que pacten finalment amb Espanya, o pitjor, amb l’Espanya del PP i del PSOE. I en últim cas, si ens que ens queden diners, amb l’allau present i futur que ens espera. La situació era més greu que no es pensava, i els pollastrots s’han tornat lloques, encara sense una veritable amenaça. Ni bancs, ni caixes ni quiosc a l’estació on deixar els diners que no se’ls jugue l’enemic.
Mentre no arriba la independència, almenys juguem a pensar-la, caldrà anotar un altre deure: un banc i una caixa veritablement nostra. Vull dir, que jugue a favor dels interessos del país. N’hi ha exemples, nobles i lloables. Però em sembla que això tampoc no serà tan senzill, perquè, qui posarem que els guarde i en tinga cura, els diners, en aquella porta de la futura caixa?, que ens podrem fiar plenament? Mai no ens podrem fiar de ningú, relament?
La Caixa, Sa Nostra, Bancaixa, CAM, Girona, tant se val…, n’hi ha cap que jugue a favor dels interessos dels valencians? Dels catalans? Encara és un problema menor, els diners i la futura caixa que els haja d’administrar, amb tant de camí com encara ens queda per córrer?
Voleu dir que el Banc que ens mana, les lleis i els governs d’Espanya, no ho deixaran tot lligat perquè mai no puguem tenir on vulguem ni els diners propis? Això si no ens arruïnen completament abans.