Ulisses20

L’Ateneu de Bétera ha organitzat una nova fira de llibres, coincidint amb les vacances de Nadal. És una acció en favor de la lectura, la dels fills, la dels joves, la dels pares, la dels mestres i també la de les famílies. Enguany hem reduït la fira a tres-cents llibres en valencià, del sud i del nord, d’originals i de traduïts, d’editorials diverses, àlbums, contes, novel·les, poesia, assaig…, n’hi ha autèntiques joies de la literatura: diria que llibres imprescindibles a qualsevol casa. N’hi ha de més lleugers, sí, però el conjunt encaterina només de mirar-lo. Atrapen els ulls els àlbums il·lustrats, excelsos, extraordinaris, però també les novel·les, les novetats i algunes troballes que qualsevol expert voldria emportar-se a casa. Però ves que, malgrat que ho hem anunciat, cada any ho fem, no esperem una resposta extraordinària. Ni especial. Hom dirà, de seguida, la pandèmia. Sí, la pandèmia contra la lectura, ves.
Aquesta feina extra de l’Ateneu en favor dels lectors, o de l’escola, de fer bons lectors dels valencians que a penes si llegeixen, forma part de l’educació. Si fem cas d’aquell consell del mestre Celestin Freinet, un pedagog del segle XX que encara estudiem poc, hom hauria de tenir una biblioteca pròpia, a les acaballes de la vida professional d’uns cinc mil llibres, pel cap baix. Ara, aquells eren mestres molt lectors, moltíssim, d’una formació profunda i excepcional. Però no volem això per als nostres fills? Per als joves, o per als veïns del poble?
Fa anys que l’escola té el compromís dels llibres i la bona pedagogia. I l’Ateneu de Bétera no defuig aquesta responsabilitat, d’ajudar a fer escola. I l’una cosa no la podem separar de l’altra, la lectura i la pedagogia. És la feina d’educar. En això hi som tots: els mestres, els llibreters, els editors, els autors, els il·lustradors, i les famílies —mares i pares, naturalment. N’hi ha pobles que tenen bones llibreries, però no és el nostre cas. Fins i tot a la comarca n’hi ha una escassetat tan grossa que denuncia clarament la realitat valenciana: no som lectors. Esperem que l’escola, desprès de la magnífica resposta a la pandèmia, haja encomanat el deure als alumnes de visitar llibreries i biblioteques. D’encomanar com a necessari la compra de llibres per farcir els regals de Nadal i reis.
Això per evitar que cap família renuncie a comprar llibres. Cap ni una, ni ara ni durant les vacances de Nadal ni més endavant. Perquè això també és una decisió que afecta la formació dels fills.
Cada any fem un estudi particular a la classe. Quants llibres s’han trobat, comprats o regalats per Nadal, els alumnes. I n’hi ha cases que no han sabut fer la benvinguda a cap llibre. Oh. L’estudi fa una comparació entre allò que ens passa a nosaltres, nosaltres els valencians, i allò que passa, per exemple a Finlàndia, a Bèlgica, a Dinamarca… I la diferència no és només en el clima o la latitud. Fa uns anys que prove de veure si cap alumne de quart de primària té, com a primera activitat preferida, en el seu temps lliure, la lectura. A Finlàndia, per posar un exemple, el 42% de les xiquetes tenen com a activitat preferida en el temps lliure la lectura. Són dades de l’últim estudi, que té uns quants anys. Però és una dada molt elevada, que espanta. Que voldríem.

Per remeiar la nostra falta, l’Ateneu us ofereix la possibilitat de triar llibres de molta qualitat, que us ajudaran a entendre ara o més endavant, què diem, a través el què llegim o què podríem fer per llegir.

(continuarà)

POST1: Virginie Cognet és una il·lustradora francesa que té una sèrie d’imatges de dones llegint molt atractives, suggerents, fresques, que us convidem a visitar ACÍ