Ulisses20

Morella torna a convertir-se en una fortalesa. Ves que la capital dels Ports té les muralles obertes, que és una ciutat acollidora, allà dalt al turó, esvelta però sòlida, a l’empara d’uns anys on la cultura ha afavorit una part de la seua grandesa.
Oh, Morella, de nou atacada pel president de tots els valencians, que vol escapçar-la, emmudir-la, fer-li barrar el pas de vianats, de forasters, de mercaderies de qualsevol mena i condició. En concret, el president dels valencians, suposadament de tots els valencians, vol prohibir-li els canals catalans que arriben per aquell repetidor municipal. Una mena de mercaderia cultural i lúdica.

L’amenaça contra la cultura depassa la racionalitat, depassa la mesura, la condició d’home sapiens d’aquest polític caigut en desgràcia.

Camps és un cadàver polític, però vol morir matant, escapçant, amputant. Muira jo, muira el poble, el país sencer. Cremeu!, a la foguera els impius, els salvatges, els perduts d’aquesta cleda… És això que pensarà aquest home que, segons ell, ho tenia tot per durar qui sap els anys, en la política miniatura del PP a València, política mediocre i anomala en un país civilitzat. Però, els valencians, ja ho dubtem, si som del món civilitzat.

Morella és ara el poble dels valencians, el poble dels catalans (espavileu-vos), que defensa la llibertat sense voler-ho. Veges on hem arribat, els homes, les dones, tots els valencians: prohibir la televisió, la llengua, la cultura, que prohibir la intel·ligència voldria, el més dissortat dels polítics actuals.
Zp és mediocre, i mentider, i incompetent. Rajoy és torpot, i poca cosa, d’una talla europea a l’alçada de Melilla o Ceuta. Però aquest polític nostre, Camps, és encara de qualitat més baixa. No tenim problemes, ni preocupacions, els valencians, que som el furgó de cua, que la seua dèria solament que passa per morir-se amb el lluïment més impropi de l’ésser humà. Però on ha estudiat aquest home? Qui eren els seus mestres? Tant pot esbiaixar-se, l’enteniment humà? Voler ser ignorant i maldestre a consciència és estar molt malament. Estimar-se de ser un fracassat.

Potser que va veure dilluns Singulars, al 33 (si no ho va fer, li ho recomanem, ho recomanem a tothom, abans que obligue tancar a mort Morella). Que s’escolte la germana missionera de Natzaret, Montserrat del Pozo, parlant de l’escola i de les intel·ligències múltiples amb el periodista Barberà. Quantes intel·ligències li queden al president dels valencians, em demane. Com ha d’ésser l’odi d’aquests falsos cristians, confés de l’OPUS, perquè puguen disparar contra la indefensió, contra l’educació, contra els seus, amb aquella covardia tan poc afortunada, a l’empara de l’església, dels jutges, dels seus polítics propis.

Les males arts en política són habituals, quin remei de societats i democràcies, però arribar a defensar el nivell d’aquest impostor de Calígula és un insult al cavall.
(O hauria d’haver fet ús del símil de l’haca, que queda més valencià?)