Per la música: encara.
Diumenge vam canviar l’estil i vam pegar cap a Consolat de Mar, a Benaguasil, on s’hi congriava una altra festota, ara d’un rock destraler, de barbuts i camisa de quadres pegant a llaurador més que no a llenyataire: ara, llenya al bombo: Sènior i el Cor Brutal presentaven el seu nou disc, GRAN, i vam acabar per comprar el sobre sorpresa que el contenia, amb l’indi i la medalleta: de seguida vam pensar amb el corral de l’Ateneu, amb lluís Planes, dels pollastres planes i un dels salvadors de la cultura músical en els darrers mesos d’agonia cultural d’un país i un govern que s’hagués ofegat sinó és que la gent és més civil i compromesa que no ens pensem. Ara, el calvari no sabem quant durarà, però el ciri és va fent curt i la processó pega voltes als termes valencians que no troba on encabir tantes andes i desmais.
Sí, els barbuts són bons, divertits, fan bona música i quan peguen pels guitarrons i els instruments de xiquet fan cantar tothom, com en una taverna irlandesa, per agafar un símil llunyà, o en un riu-rau valencià de la Marina, hala, tot de gent cantant per la de l’ú, pel dotze, però aquests són del rock i ho fan que te cagues (amb quatre en ten prou), També tenen paraules i raons, i de colp l’aparició d’un santot de nom tio Fredo, que guaita com és de gran, amb tirants i armilla, saluda, i després acompanya un parell de tocaes.
Aquest estiu no passa que provem de portar-los tots a l’Ateneu de Bétera: hi havia una reprsentació a Benaguasil que feia embalum. A més, tenim el programa complet del mes d’abril: Consolat tirarà la casa per la finestra, però no serà per concerts i ganes de fer-nos passar la festa sense música ni músics. Sí, Consolat potser siga l’empresa que actualment més destina a promoure la cultura a tot el país, per la música sens dubte. Sense subvencions, ni tallar-se les venes, ni llepar el cul de llepafils cagamandúrrios.
Però com diu la meua dona, sempre n’hi ha que tenen el pet atravessat o pitjor, un malcagar de collons.