Ulisses20

Venim del II Aplec de corals que organitzava la Fundació @escolalamasia al centre Cultural de Museros, Horta Nord. Ens hem aplegat quatre corals dues de l’Horta sud i dues de l’Horta nord per cantar: els honors els explicava un històric de l’escola i el cooperativisme, Enric Alcoriza, que ha explicat la importància del treball cooperatiu, del compromís de l’escola, del treball voluntari, i ha fet reconeixement del mestre Freinet en diversos moments de la vesprada. Ell diu que es jubilarà enguany, però sembla que encara té molta corda, i el mateix bigot de sempre.

Uns quants detalls que fan del directe i del treball escolar una professió divertida i incansable; Anna, que és directora de la primera escola cooperativista d’aquest país, no em deixarà que explique que, justament quan li tocava dirigir el seu cor, havia extraviat la carpeta de les cançons, així que no ho faré públic, com no diré res, tampoc, d’un pedal de bateria que mig poble ens hem posat a buscar, que no hi havia manera de trobar-lo, de cap manera, i ens ha tocat improvisar un pedal manual sobre una caixa flamenca, que no ha quedat gaire malament… Enric continuava parlant de Freinet i l’auditori encara estava corprés pel cor d’Albalat, que han fet una cantata de la rondalla I queixalets també, d’Enric Valor, amb una narració d’un jove que tots volíem emportar-nos a casa, perquè ensenyés a llegir a les nostres respectives escoles.
Aquest segon aplec de corals catalanistes (ho podem dir així?) o valencianistes, pagava la pena la vesprà de divendres. El cor de veus blanques també era de Picanya…

És un un cap de setmana de cant: demà, a Massalfassar, a la porta de l’infern, nova edició de Cant al Ras, amb una mostra del millor i del pitjor dels músics valencians i els cantants, naturalment: ja veuràs com l’armaran grossa, amb el mestre de cerimònies Josep Vicent, que anirà decidint qui passa primer i segon i després per aquell entaulat de proeses i heroïcitats. Uf, hi haurà els millors, de segur, però no pots començar a dir qui serà i qui no, perquè no vols deixar de dir ningú, bé, potser serà Toni de L’hsotal, però aquest és imprescindible, i de segur que serà el Botifarra, que també són paraules majors.

Sí, també ho deia Enric, que aquest país hauria de cantar més, molt més, per espantar tot els furtamantes i vividors del pp, que quan programen els estius i les festotes dels seus pobles, obliden el país i la terra, ves si arriben a fillsdeputa.

Enhorabona a la Fundació la Masia, i a l’organització de l’encontre. Xe, que l’orxata era bona, malgrat que els fartons pegaven en secs. Què voleu, si no hi havia jaume, el rei de la cuina.